“Estem a punt de poder afegir als nostres vins uns un ranci que podrem tastar ben aviat. Es tracta d’un ranci d’Scala Dei, d’una solera estàtica de l’any 82, feta amb garnatxa negra, un ranci de la zona, molt fresc tindrem enllestit en pocs dies”, explica l’enòleg del celler, Ricard Rofes. Un ranci que s’afegirà a la llista de vins que actualment elabora aquest celler prioratí: dos vins blancs, set negres i un rosat. Recordem que aquest darrer, en concret l’anyada 2019, ha obtingut recentment el premi al millor rosat de la Guia de Vins de Catalunya. El projecte d’elaboració i comercialització d’aquest ranci fa temps que es treballa des del citat celler i tot fa pensar que en pocs dies sortirà a la venda.

Una notícia que ens avança Ricard Rofes durant la valoració de la verema 2020 que fa pocs dies que han donat per finalitzada. “Una verema que, afortunadament, no s’ha vist perjudicada per l’afectació del míldiu. Per sort, nosaltres podem dir que no hem patit míldiu -comenta Rofes- No n’hem patit però també cal dir que vam suar sang un parell de mesos, sobretot durant aquells dies d’estiu que plovia tant i que havies d’estar en tot moment a sobre de la vinya”.

L’enòleg de Cellers Scala Dei afegeix que “malgrat totes les condicions negatives d’aquest any, gràcies a l’equip de viticultors que tenim al celler, ho vam poder controlar”. Cellers Scala Dei va acabar de veremar fa poc més d’una setmana i durant aquesta campanya han assolit la mateixa producció que l’any passat. “Per tant, en el nostre cas podem dir que l’afectació del míldiu ha estat tan baixa que pràcticament no n’hem tingut”, conclou Rofes.

Ricard Rofes, és l’enòleg de Cellers Scala Dei des de l’any 2007.

 

“Si el veus, ja vas tard”

“En aquest context també cal destacar que el terreny on estan situades les nostres vinyes està caracteritzat per ser una zona elevada, ben airejada i per això al fong també li costa més desenvolupar-se”, reflexiona l’enòleg del celler. “Però també és cert -continua Ricard Rofes- que estem en un clima on no estem acostumats a tenir míldiu. De fet, la darrera vegada en què les vinyes van patir una afectació forta va ser fa ja quaranta anys i és una malaltia que no estem acostumats a tractar-la. És un fong que no el pots veure, si el veus, malauradament, ja vas tard. S’ha de tractar, s’ha de combatre abans que aparegui. Nosaltres, al celler vam treballar d’aquesta manera i per sort ha anat força bé”.

Al voltant de les reflexions que durant aquestes darreres setmanes s’han debatut sobre la greu afectació del míldiu que han patit moltes vinyes, Rofes explica que  “incorporar segons quins canvis en la manera de conrear les nostres vinyes, és certament complicat de dir. Hi ha coses que serveixen per un any i no les pots aplicar la verema següent. Paradoxalment, això en part és la gràcia d’aquesta feina nostra que cada any és diferent i que cada any et planteges què puc fer per millorar el nostre dia a dia tenint en compte les condicions climàtiques de cada moment. Tots els que tenim la collita fora de casa estem exposats a aquests canvis”.