La calor dels primers mesos de l’any passat (que també estem patint aquestes setmanes) juntament amb les pluges que van caure paral·lelament en aquells dies, van provocar un míldiu i oïdi com mai s’havia vist, unes condicions climàtiques que van provocar que el Projecte VRIAACC ( varietats resistents i autòctones adaptades al canvi climàtic) liderat per l’enòleg Josep Maria Albet i Noya -juntament amb Alta Alella i Cellers Josep Piñol- estiguessin de rabiosa actualitat.
Tot va començar el 1998 en un petit chateau de la Provenza de la mà del doctor Pierre Bassler i després de recórrer i conéixer les experiències d’altres països, especialment Alemanya, França i USA. Un cop experimentats aquells coneixements a les seves pròpies vinyes, el 2013 Albet i Noya, Alta Alella i Celler Josep Piñol, es coordinen com a grup estable per la creació del VRIAACC, amb la valuosa col·laboració del suís Valentin Blattner. Blattner ha realitzat investigacions molt importants per trobar raïms resistents a les malalties en la vinicultura des de la dècada de 1980, i és més conegut per desenvolupar un Cabernet blanc al seu viver Soyhières el 1991.
Josep Maria explica “que la vinya no ha tingut renovació natural per adaptar-se com altres espècies de plantes i amb els VRIAACC no es pretén fer mutació genètica sinó encreuaments floral per via sexual entre les autòctones i varietats ja resistent i no perdre les tipicitats de cada varietat“. La finalitat “és investigar en noves plantes de varietats autòctones, per incapacitat econòmica es va tenir que limitar les varietats a Macabeu, Xarel·lo, Parellada, Ull de llebre i Garnatxa negre“, comenta.
La raó de ser de la creació de les VRIACCS és, entre d’altres, aconseguir ceps resistents a la sequera, al míldiu i l’oïdi i a d’altres fongs amb menys aportacions de sofres i coures, tant en el raïm com en el vi final, tot aconseguint també la maduració entre dos i tres setmanes obtenint molta més qualitat, i perfils organolèptics nous, menys problemes respiratoris i irritacions. Amb aquest procés, també es redueix el consum de gasoil i amb això les emissions de CO2 disminueixen, col·laborant en un món més sostenible i lluitant contra els efectes del canvi climàtic. A dia de avui ja tenen una parcel·la amb tot tipus de diferents ceps per experimentar dels quals ja han sortit algunes microvinificacions de molt bona qualitat.
Les referencies són muscaris amb orígens de moscatell, que ja es comercialitza i un chardonnel (és un raïm híbrid de vi blanc de maduració tardana que pot produir un vi d’alta qualitat amb caràcter varietal. És el resultat d’un creuament experimentat per l’estació agrícola de l’estat de Nova York del popular híbrid francès nord-americà Seyval i el clàssic vitis vinifera Chardonnay). Queda molta feina per fer i caldran anys per veure aquest vins a taula però aquest gran projecte sostenible està en molt bon camí tot i que seria interessant que les institucions oficials s’hi involucressin tot donant suport econòmic i de gestió. Recordem que tot aquest treball, fins avui, es financia bàsicament amb recursos propis del citats tres cellers. Bona feina!!
Joan Sánchez és periodista.