Celler Bartolomé, un celler familiar amb més de 125 anys de tradició vitivinícola al Priorat, vol alertar de l’impacte que tindria la futura línia d’alta tensió (MAT) sobre una de les seves vinyes centenàries de més valor històric, paisatgístic i qualitatiu. La finca afectada, situada al Paratge Qualificat dels Molins(amparat dins la Denominació d’Origen Qualificada Priorat), “és un tresor de vinya vella amb marges de pedra seca treballats a mà i una part essencial de la identitat del celler i del territori“.

Un llegat viu del Priorat
Celler Bartolomé és un projecte vitivinícola que neix de la perseverança familiar: com moltes famílies del Priorat, els seus avantpassats produïen vi per al consum familiar i la venda a doll, “resistint l’abandonament de vinyes que va marcar les dècades dels 60 i 70“. Des de 1997, Antonio Rodríguez, gendre de Josep Bartolomé, va decidir embotellar sota l’etiqueta Primitiu de Bellmunt, amb varietats autòctones com garnatxa i carinyena, i des del 2020 comparteix la direcció del celler amb Joan Nicolàs, ells dos redacten i alcen la veu explicant la situació actual. El celler treballa unes 15 hectàrees de vinya ecològica amb estructura petita (amb 4 treballadors), prioritzant les vinyes centenàries com a eix del seu projecte vitícola i d’enoturisme.

Context energètic: línies d’alta tensió al territori
La MAT és un projecte de línia de molt alta tensió que ha estat objecte de debat i oposició al territori durant més d’una dècada i han estat diversos els projectes que s’han aconseguit aturat fins el moment. Però durant les darreres setmanes, s’ha tornat a posar en informació pública una proposta de línia entre Escatrón (Aragó) i La Secuita (Tarragonès), amb més de 200 km de traçat i torres d’entre 20 i 55 metres d’alt que travessaria comarques com la Terra Alta, Ribera d’Ebre i el Priorat.

Aquesta proposta representa el tercer intent dels últims anys d’imposar una MAT a la zona, després de projectes similars que ja havien estat aturats per oposició ciutadana i informes favorables de les administracions durant la passada dècada. En intents previs, la mobilització ciutadana i el rebuig de consistoris i institucions locals va aconseguir aturar projectes de línies d’alta tensió, inclòs un gran corredor previst per connectar Valmuel (Terol) amb Begues (Baix Llobregat), que no va prosperar per manca d’informes favorables.

Aquest nou projecte s’ha publicat recentment al Boletín Oficial del Estado (BOE) i ha suscitat al·legacions coordinades de municipis, consells comarcals i entitats locals que denuncien “l’impacte paisatgístic i ecològic en un territori amb vinyes, espais naturals protegits i activitat agrària consolidada“.

La vinya afectada: un patrimoni singular
La vinya que podria veure’s afectada per la MAT està plantada des de fa més de 100 anys en un coster escarpat treballat manualment, amb marges de pedra seca que són també ecosistemes de biodiversitat i paisatge típic del Priorat. Els ceps, plantats tradicionalment i llaurats amb animals, produeixen entre 330 i 500 grams de raïm per cep, fruit d’un treball intensiu que aporta qualitat excepcional als vins.
“És un homenatge a generacions que no han marxat i han cuidat el territori; un patrimoni tangible de l’esforç i la resiliència”, asseguren des del celler.

La vinya centenària no és només econòmicament valuosa, “és gairebé impossible comprar una vinya al Priorat, pot rondar els 35.000€ per hectàrea i una vinya vella missió impossible. És també una part vital de l’experiència enoturística que ofereixen als visitants, que poden tastar vins elaborats a partir d’aquests ceps i d’aquest terroir únics“, comenten les citades fonts.

Impacte concret de la MAT
“Les afectacions no serien només visuals. A més de l’impacte paisatgístic directe de les torres i cables sobre un coster tradicional, les obres requeririen accessos que malmetrien altres finques. El perímetre directe d’una torre ocupa uns 200 m², però l’espai de servitud pot superar els 1.000 m² que quedarien pràcticament inutilitzats, impossible de recuperar completament ni amb replantacions.” Els viticultors expressen “preocupació per la possibilitat que part de la producció de raïm es perdi i que el terroir que defineix la qualitat dels seus vins es vegi deteriorat, així mateix, alerten sobre estudis que indiquen possibles efectes sobre la salut de persones i plantes exposades a camps electromagnètics de gran potència“.

Una contradicció amb l’esperit del Priorat
El Priorat és reconegut mundialment no només pels seus vins, sinó pel paisatge mosaic de vinyes, oliveres i marges de pedra seca, un patrimoni viu que ha impulsat iniciatives com la candidatura de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Un lloc on els cultius entren en simbiosi amb espais naturals mediterranis molt ben conservats. “Per tant, aquest paisatge no és una postal inalterada; és un paisatge fortament humanitzat, fruit del treball durant moltes generacions de pagesia i sempre fins ara fet amb respecte i pensant en els que vindran“, expliquen.

La introducció d’un element industrial com una línia d’alta tensió al cor d’aquest mosaic, segons el celler, entra en conflicte amb els principis de sostenibilitat i respecte pel territori que defineixen el discurs de tota la comarca que compta a més amb el Parc Natural del Montsant i la Serra de Llaberia. “El Priorat no necessita electricitat de grans línies; el que necessita és respecte pel seu paisatge, cultura i identitat”, expliquen des del celler, destacant que la pressa en l’execució d’un projecte que ja apareix publicat al BOE contrasta amb la manca de diàleg profund amb els afectats.

Un precedent per a tot el territori vinícola
Celler Bartolomé considera que “aquest cas no és aïllat i que podria obrir la porta a futures infrastructures que posin en perill altres vinyes històriques i cellers del Priorat i com també està passant ja altres zones vitícoles com el Penedès o la Terra Alta. Per això, defensem que les vinyes centenàries haurien de ser protegides explícitament per la legislació, del mateix mode que es protegeixen altres béns culturals. A més, aquest cas, envia “un missatge preocupant al sector i als joves viticultors: la manca de seguretat davant decisions preses a nivell central que poden comprometre projectes familiars i l’arrelament rural“.

Noves etiquetes DOQ Priorat

Enoturisme, gastronomia i percepció del consumidor
El paisatge vitícola és un element clau de l’experiència turística i un dels actius que millora la percepció dels vins entre amants del vi i la gastronomia. “La presència d’infraestructures d’alta tensió, -afirmen des del celler- podria minvar el romanticisme, l’atractiu i, en última instància, la valoració dels vins i del territori“. Arran d’aquesta situació, des del Celler Bartolomé reclamen a les administracions que:

● Siguin sensibles a l’especificitat del territori vitícola i legislar per protegir vinyes centenàries, històriques.
● Explorarin alternatives tècniques que minimitzin l’impacte paisatgístic i econòmic, com utilitzar traçats ja existents.
● Intervinguin amb criteri de protecció del patrimoni i no només de abaratir costos i verificar que l’interès públic que s’argumenta sigui real i sigui per tots els territoris no només els que faran ús de l’energia.

Una crida als amants del vi
“El paisatge del Priorat és el que enamora els visitants i fa que s’estimin el vi”, conclouen des del celler. “Si això canvia… no sabem què farem”.