Elena Andreu, cap del departament d'internacional de la Cambra de Comerç de Reus.

La Cambra de Comerç de Reus segueix apostant per la projecció dels vins del territori a nivell mundial. En aquesta ocasió, aliant-se amb Prodeca i participant conjuntament a la Wine Paris 2026, una de les fires més importants del sector a nivell internacional i que se celebra del 9 a l’11 d’aquest mes de febrer. En l’edició anterior, la corporació va participar en aquesta fira amb un estand que va comptar amb la presència de 12 cellers. Va ser una acció pionera ja que la de Reus va ser la primera Cambra que va portar la presència de vins catalans en aquesta fira, que s’ha convertit en el principal punt de trobada al continent europeu per a compradors, distribuïdors, importadors i professionals del sector vitivinícola.

Avui parlem amb Elena Andreu, responsable del departament d’internacional de la Cambra de Comerç de Reus al voltant d’aquesta presència de cellers del territori sota el paraigües d’aquest ens camaral.

Com s’ha gestionat aquesta presència a la Wine Paris 2026 i quins són els factors que us han impulsat a repetir participació?

La possibilitat de participar (i repetir) en un esdeveniment firal com aquest, va sorgir a partir d’unes converses inicials que van tenir a la fira Fenavin (Ciudad Real). Aleshores vam comentar la voluntat d’ampliar una mica aquesta presència en fires com aquesta, amb aquesta temàtica relacionada amb el sector del vi. Creiem que -com a Cambra de Comerç de Reus- constitueix una eina de promoció molt efectiva i -a banda de les missions comercials inverses que fem periòdicament- ens va semblar molt interessant aquest model que utilitzem d’acompanyament a cellers a fires.

Aleshores vam fer una prospecció amb diversos cellers sobre com veien aquesta situació i arran de les notícies no tan bones que ens arribaven sobre Prowein (la fira del vi que es fa a Düsseldorf) i que, per contra,  aquesta de París estava guanyant bastant de prestigi, vam determinar assistir-hi.

L’any 2025 diferents cellers del territori Cambra van manifestar que els semblava interessant i aquí estem. L’any passat vam fer una primera presència de prospecció amb la presència de cellers de la nostra àrea experts en la participació en aquesta mena de fires i les conclusions van ser bones. De fet, un any enrere, cal dir que vam ser pioners en aquest model d’acompanyament (en el que s’hi van sumar fins a 12 cellers catalans i d’altres do’s d’altres territoris). Cal destacar també que a l’edició d’enguany s’hi ha afegit Prodeca.

Enguany marxem només amb cellers de la nostra demarcació (11 en total) per enfortir aquest posicionament territorial de la Cambra i que representen quatre denominacions d’origen com ara la DOQ Priorat, la DO Montsant, la DO Terra Alta i la DO Conca de Barberà. Hi participen tots sota la marca CATALUNYA. L’estratègia de màrqueting dels nostres cellers -i d’altres cellers que venen amb Prodeca- és la de posicionar Catalunya com una zona mundial de referència del sector vitivinícola. Tenim cellers que presentaran elaboracions de vi, vermut i cava.

Sereu presents a París, però no heu participat a la Barcelona Wine Week amb aquest model…

Aquesta absència està justificada per dues raons principals. La primera és que molts cellers ja hi participen amb les respectives denominacions d’origen i, la segona, rau en que a nivell de costos no s’ajusta al nostre model de promoció. De fet, vam arribar a parlar amb l’organització de la BWW i considerem que, tant pel que fa a les despeses i al posicionament nostre, la presència no era òptima. Jo considero que aquest certament firal (la BWW) encara no té aquest posicionament i rellevància de fira internacional que nosaltres busquem ara mateix. De la Wine París ens interessa molt la seva repercussió en el mercat nord-americà i asiàtic. La fira alemanya Prowein sí que ho està, però està perdent força i la de París cada vegada en té més.

Aquest és un any complicat pels cellers arran de la reducció de les vendes…

Depèn de cada cas. Els que treballaven molt amb els Estats Units han hagut de fer un replantejament d’estratègia, fa quatre anys va passar el mateix amb el mercat rus i potser d’aquest un temps podem tenir problemes amb Xina. Crec que les empreses que exporten han de tenir aquesta capacitat de reconduir (amb aquesta paraula tan de moda que a mí no m’agrada com és la resiliència i que hem utilitzat tantes vegades) i de reestructurar una estratègia i des de la Cambra de Comerç intentem ajudar-los a fer-ho. I quan un exporta s’ha de tenir en compte aquesta inestabilitat geopolítica que ens afecta i buscar nous resorts per fer-li front. Són estratègies a curt termini. Les estratègies a llarg termini solen ser una utopia avui en dia.

Marxeu amb llista de reunions i contactes a realitzar?

Tenim (tenen els cellers) tot un seguit de reunions i contactes previstos. Hi ha molt de visitant professional asiàtic (molts japonesos i xinesos), molt de visitant americà i un gruix destacat de visitants anglosaxons. També hi destaca molts visitants arribats d’arreu d’Europa (països nòrdics, Alemanya, Suïssa…). Són mercats que ens interessen moltíssim.

Es parla molt que el consum del vi està baixant aquests darrers mesos…

És un tema que hem tractat en diverses reunions últimament. Sí que està baixant. Però cal analitzar bé aquesta situació. Les dades que deriven d’un descens del consum provenen d’una visió eurocentrista. A Europa està baixant, però en altres països està pujant. Al sud del continent asiàtic està creixent, per exemple. A la Xina està creixent també. A EEUU no baixa el consum de vins.  Per tant matisem aquesta opinió. A l’Americà del Sud també està en fase de creixement. S’ha de mirar amb lupa cada zona i acotar i estudiar zona geogràfica. També es diu que està baixant el consum de vi negre i puja el vi blanc. Depèn. En aquests moments el consum de vi negre està pujant al Japó i a la Xina en relació al vi blanc.

I també cal analitzar l’entrada en un mercat perquè no té res a veure fer-ho en un mercat americà o en un asiàtic. El vessant de màrqueting o de negoci -o del mateix consumidor- és molt diferent en una zona o en una altra.

A banda de la problemàtica derivada de l’exportació també sembla que cal esperonar el consum a nivell de restauració ‘de casa’…

És clar que és un tema que cal treballar. De totes maneres també cal matisar moltes coses. Sovint un vi català és més car que un vi elaborat en un altre territori. Perquè? Doncs per què les nostres condicions de producció són molt diferents també. Si tu agafes un Priorat, el seu cost de producció no té res a veure amb un vi d’altres llocs on hi ha vinyes i vinyes en terrenys plans. I això afecta el preu final del producte juntament amb la qualitat d’aquell vi. Evidentment, no és el mateix un vi procedent de milions d’hectolitres que potser es ven a dos euros el litre i en cap cas, es pot comparar amb un Priorat que pot valer 30 euros l’ampolla.

Els celles que formen part d’aquesta expedició de la Cambra de Comerç de Reus (amb el suport enguany de Prodeca) són:

ÈTIM DO MONTSANT – VINÍCOLA DEL PRIORAT, CLOS MONTBLANC, LA CONRERIA , PORTELL, CASA MARIOL, ALTAVINS, LAURONA, MAS LA MOLA- MOLÍ DELS CAPELLANS , CAL PLA, BELL CROS i TERRA DEL PRIORAT.