“Jo no venc vi, sinó la filosofia d’un lloc. Una manera de ser, de viure, d’estar, de compartir, de riure. M’agrada la informalitat perquè es ven més vi amb més riures i més bones estones”, són paraules de Fernando Grajales, un mexicà que fa uns anys va arrelar la seva vida al municipi de Marça ha creat i impulsat un projecte vitivinícola que seria difícil d’imaginar sense tenir en compte la seva forta personalitat i el seu peculiar i personal concepte d’encarar la vida.
Grajales és el gran de dotze nets. Al llarg de la seva experiència vital, l’avi matern el marca d’una manera definitiva fins al punt d’inocular-li la passió pel vi i de convidar-lo a agermanar territoris a través de la seva l’elaboració. Dos territoris –Dosterras– Mèxic, (on va viure de petit) i ara Catalunya, són els protagonistes latents de la seva concepció vitivinícola.
Fem, però una mica de buceig en la vida de Fernando Grajales per entendre la seva posició i la seva consolidació en el seu celler ubicat a Marcà. Parlem de l’avi Francisco Ibarra qui va viure a Mèxic tot i que coneixia prou bé Espanya. Estudia comptabilitat però l’atreu el món de la ràdio i la televisió i s’hi endinsa laboralment. Acabarà fundant i presidint el Grup Acir. En paral·lel, va creixent i alimentant el seu amor pel ron i pels vins i el trasllada a la família. Dels Rioja i Ribera del Duero i fins el Priorat, més endavant.
De la passió també en fa professió. Compra una Hisenda a Santa Rosa de Xajay (San Juan del Río, Mèxic) i decideix fer-hi vi. La primera verema és el 2009. Hi participa tota la família. Tanta és la influència espanyola, que el cupatge del primer serà de tempranillo, cabernet sauvignon i merlot. Inconscientment ja estava enllaçant dues cultures. Ho transferirà després al nét.
Fernando Grajales havia crescut amb el paladar entrenat però es dedicava al món del màrqueting. “Som llatins, el vincle familiar era molt estret i la taula molt important. Només hi podíem faltar per feina o escola. I el vi ha estat com una foguera casa, era l’espai per parlar, contar-nos històries, cantar. També per desinhibir-nos”, diu.
El 2012, amb 26 anyets, decideix vendre l’agència que dirigia i s’atreveix a provar sort en el món del vi, empès inevitablement per les ganes i l’entusiasme de l’avi. Hagués pogut establir-se a la Toscana, a Rioja, a Toro o al Priorat… Va visitar totes aquestes zones abans de decidir-se pel Montsant, a Marçà. “Mas Figueres era el somni que buscàvem; essència, caràcter, misticisme… Lo nou ho podem construir, la resta s’ha de trobar i entendre-ho”, diu. I així va fer cap al que va ser el primer allotjament enoturístic amb celler de tot el Priorat.
“No coneixia els vins de la DO Montsant, de fet, no sabia que existien. Vaig tastar-los i em va interessar particularment la carinyena”, explica. Quan pren la decisió d’invertir al petit celler que hi havia al costat de Mas Figueres, a casa li recorden que la família ja havia estat el 2004 al Priorat de vacances i li havia impressionat molt la zona. Dosterras és doncs, la culminació d’un viatge d’anada i tornada. Avi i nét enllaçats per l’aventura de fer vi. L’any 2013 s’estreny el vincle familiar i també entre Mèxic i Catalunya. Es tanca un cercle virtuós quan adquireix el celler que havia començat el seu camí amb una altra propietat el 2003. La placa que agermana Santa Rosa amb Dosterras a les portes del celler a Marçà n’és el segell més evident, al costat de la bandera pirata que posa de manifest la rebel·lia del projecte enològic.
Tossuderia i rebel·lia. “L’avi va ser emprenedor i innovador i jo he begut d’aquest esperit seu”. A Fernando Grajales el defineixen la tossuderia i la rebel·lia. “Ens agrada jugar, riure i això no vol dir que no siguem seriosos ni rigorosos. El procés d’elaboració del vi ho és”. “Forma part de nosaltres treure-li esnobisme al vi i ho demostrem amb les visites
d’enoturisme que són molt poc convencionals. No comptem les hores. Ens motiva la diversió”. “Des dels inicis tenim la voluntat de crear vins de guarda, de gamma alta, que és el llegat i la filosofia que em va traslladar el meu avi”. Sap que el camí que segueix a Dosterras no és molt comercial. En els vins hi ha caràcter, criances llargues i temps de guarda. Des dels inicis, Noemí Alcubierre està al capdavant de l’enologia. “Ella és qui mana”. El 2017 es planten vinyes al voltant del celler, però no es limiten a les varietats autòctones.
“Som rebels, volem provar i arriscar, tenim plantades varietats foranes que s’adapten al terrer i al clima. Volem ser diferents, destacar-nos, però mai per les modes., comenta”. Actualment es gestionen 12 hectàrees, en propietat i arrendades. Quant a l’enologia, hi ha risc i atreviment. Es busca equilibri en el vi però mana la inquietud. “Som els rebels del Priorat. Ens ha costat que ens entenguin, però volem seguir el camí que vam decidir als inicis. Volem sorprendre, influir”. Reconeix que als inicis es van sentir incompresos, però avui han assumit la seva voluntat d’anar per lliure.
“Ens defineix la cultura de treball. Volíem guanyar-nos el respecte. Vam arribar per fer bons vins i també per seguir un estil de vida, respectant l’entorn, les persones que viuen a Marçà, les seves tradicions i el valor del Priorat”, diu. El 2019 es construeix el celler nou. “Des d’aquell moment, expliquem el Montsant des del nostre celler. Deixem de malvendre i triem els distribuïdors. Ens valorem”.
I el resultat són tres anyades amb tot el vi venut. Actualment s’elaboren 36.000 ampolles anuals. L’horitzó està en les 150.000. El celler es prepara per a una ampliació; les obres començaran després de la campanya de verema, al novembre. Quant a vendes, el 60% del vi es comercialitza a l’estranger. Els mercats principals són Mèxic, Suïssa, EUA i Alemanya, Dinamarca, Bèlgica, Noruega, Singapur, Nova Zelanda, Puerto Rico, Polònia, República Txeca i Macau. El 40% es queda principalment a Catalunya, Tarragona i Barcelona, però també al País Basc, Madrid i Canàries.
Dosterras no és només un celler, és una manera de viure i d’entendre el vi. “També és el símbol del llegat familiar. Tota la família mexicana sent el celler com a casa seva. Vénen de vacances aquí. El negoci és el vi però Mas Figueres el volem reservar principalment per a la família”.
L’art. El somni de Fernando Grajales de petit era il·lustrar llibres infantils. L’art ha format part del seu imaginari particular i també de l’entorn familiar. La mare pinta, els tiets dibuixen… Per això la seva mirada enològica té un vincle molt estret amb l’artística i les etiquetes dels vins més cobdiciats hi ha una representació del que ocorre cada anyada, obra de l’il·lustrador del Brasil Eduardo Recife.
