‘Jo me n’havia fet un fart de córrer per aquesta vinya quan era molt petit, mentre els meus avis la conreaven. De fet, venia amb ells per ajudar però més aviat em sembla que els destorbava’ explica l’enòleg Ricard Rofes mentre passeja pes bancals de la vinya que la seva família conserva a poca distància del nucli urbà de la Torre de Fontaubella. Una vinya visualment espectacular que destaca per la forma d’amfiteatre en que està disposada. Mentre camina i ens explica les vicissituds de la finca, una mula continua treballant prop nostre en un silenci escrupolós repassant bancal a bancal i removem un sòl poblat generosament per les pedres de guix que el cobreixen.
De fet el treball de la mula de l’avi del Ricard havia estat un dels artífexs d’aquella vinya. “Quan jo tenia uns 12 anys, va coincidir que el meu avi ja era gran amb que la mula de tota la vida es va morir i aquesta situació va provocar que es deixés de conrear. Des d’aleshores, el bosc va anar guanyant terreny fins que l’any 2016 -33 anys després- vam decidir recuperar-la”.
Mentre passeja per les terrasses de la vinya de la Vall d’en Comte, en Ricard Rofes es mostra emotiu, recorda que “tot plegat va ser una mena de bogeria compartida per la família per tirar endavant el projecte, com una mena de record i tribut als pares i avis”. I també posa èmfasi en la ‘sorpresa’ al contemplar durant els primers treballs que les terrasses i les parets de pedra seca s’havien mantingut en peu, “com a testimoni ferm de la feina fa anys i anys per la nostra família a la Torre de Fontaubella”.
L’any 2016, s’hi van posar en conreu una superfície de 0,8 ha., l’any següent 1 ha. i el 2018 una hectàrea més fins a completar la finca actual. Rofes destaca la personalitat de la vinya “és cara nord, ubicada en una zona d’aubac i amb una alçada mínima de 400 metres fins els 490 de la part més alta amb un desnivell important”. Unes particularitats que ‘segur que deixaran de manera clara la seva empremta en el vi que en sortirà”, afegeix. “De fet, el que hem tastat del que hem collit durant el 2018 i 2019 m’ha deixat molt content”.
Pel que fa a les varietats, Rofes explica que “abans, els avis hi conreaven garnatxa blanca i garnatxa negra, i a la part de dalt, la carinyena”. Ara els ceps replantats -en aquesta mena d’amfiteatre romà, que a algú li pot recordar la vinya de La Figuera on en René Barbier fa L’Espectacle- són bàsicament de garnatxa blanca.
Sòls calcaris i d’argila
Una altra de les característiques de la vinya venen donades pels sòls. A la Torre de Fontaubella (sota l’aixopluc de la Denominació d’Origen Montsant) conflueixen sòls calcaris -la major part- i d’argila i la seva combinació “marcaran sense cap mena de dubte aquests vins, la potència del calcari amb la finor de l’argila seran trets que marcaran els vins”. De les collites del 2018 i del 2019, les guarda en un foudre a l’espera de poder afegir el raïm dels 2020, completant així la producció dels ceps de tota la finca.
El nom del vi, “Valldencomte”
“No tinc una previsió clara de sortida al mercat, no ens empaita ningú. El vi ja ens dirà quan estigui a punt de sortir -explica Ricard Rofes-. Un cop passat pel foudre, esperarem a veure com evoluciona en ampolla. Estic molt content del que he tastat de la verema de l’any passat, però de moment només són proves. Hem d’esperar a vinificar tot el raïm de la vinya i ens falta la tercera hectàrea plantada el 2018. Jo diria que com a molt aviat, podem tenir les primeres ampolles cap a primers de l’any 2021”. Fem la pregunta obligada sobre quin serà el nom del vi, tot i que s’intueix clarament durant la conversa. “El nom del vi? Molt fàcil. Es dirà Valldencomte. Els vins han d’ensenyar el lloc d’on venen i han d’explicar d’on surt el seu raïm”.
Ricard Rofes, un heretge a Scala dei
Ricard Rofes va començar a fer d’enòleg al Priorat amb poc més de 20 anys, després de cursar els estudis d’Enologia a Falset i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Amb el pas dels anys ha esdevingut l’ànima del Celler ScalaDei i sota la seva batuta -i la del seu equip- ha situat els seus vins com a grans referents del territori prioratí. En aquest cas, el seu projecte vitivinícola a la DOQ Priorat té com a eix fonamental un conreu de la vinya i una elaboració dels vins tal com ‘feien abans els nostres avantpassats, lluny de voler copiar vins d’altres zones. Cal que expressin el nostre territori i mantinguin l’esperit propi d’ScalaDei, sent molt fidels als nostres orígens”.
Un heretge a ScalaDei
Un dels projectes més exitosos dels darrers anys ha estat l’elaboració d’un vi fet cent per cent amb carinyena, L’heretge. “Tot té la seva explicació, diu Rofes, des de l’any 1974, el nostre Cartoixa portava una mica de carinyena, procedent de raïms de la Vilella Alta. Era un altre Priorat dins de la zona d’Escaladei i ara hem volgut retre homenatge a aquelles vinyes i a aquells pagesos que, després de la fil·loxera, van lluitar i suar per mantenir els seus conreus en moments tan difícils per l’agricultura del Priorat”.
Aquest currículum de Ricard Rofes quedaria coix si no féssim referència als vins que va començar a elaborar l’any 2011 també a la zona del Priorat, gràcies a unes petites vinyes, de sòls argilosos, ubicades a més de 600 metres sobre el nivell del mar. Petites però amb una valor afegit extraordinari: bona part d’aquests ceps tenen més de 90 anys d’història. D’ells en surt una més que limitada producció: els RARS Vins singulars.
EN MEMÒRIA.-
El vi, sense les persones que l’elaboren i sense els qui estimen tot allò que l’envolta, no tindria sentit. El món del vi ens va permetre compartir experiències ben diverses, rialles i més d’una llàgrima entre l’emoció i la tristor. Però sempre ens quedaran un grapat de records de la teva passió, de la teva generositat i de la teva serenor. Joan Carles, allà on siguis, va per tu!
