Es tracta d’un projecte certament peculiar que té com a un dels seus objectius recordar la importància que la Tàrraco romana va tenir en el subministrament de vi a la capital de l’Imperi Romà. “Una urbe que consumia 1,8 mil hectolitres/anys d’aquest preuat líquid”, comenta Xavier Belda, impulsor del projecte S’Àmfora que ha submergit prop de 100 àmfores en aigües properes al Port de Tarragona: la zona escollida està ubicada dins el parc subaquàtic que gestiona la Societat d’Explotacions Submarines i l’actuació ha comptat amb el suport de submarinistes d’aquesta entitat. En aquest sentit, Belda ha volgut agrair públicament “el suport i les facilitats que el SES Tarragona ens ha donat per fer possible aquesta iniciativa, així com la col·laboració del Port de Tarragona en tot aquest procés ja que sense ells no s’hauria pogut fer realitat”.
Cal destacar que en el fons del mar d’aquest indret, es troba l’únic Parc submarí de tot l’Estat, una zona destinada –des de l’any 1994- a l’enfonsament d’embarcacions, creat i gestionat per la citada Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona. Entre altres vaixells enfonsats hi destaca el Dragonera. Aquesta gran embarcació -així com d’altres estructures que l’acompanyen- actuen com a biòtops, que preserven més de dues-centes cinquanta espècies catalogades, on els bussejadors poden gaudir d’una bellesa excepcional. A mes, una part dels citats biòtops, ubicats a més de vint metres de profunditat, consisteixen en entramats de maromes en flotabilitat positiva que tenen la finalitat de detenir l’erosió natural del fons marí i promoure la biodiversitat marina. Aquests, simulen un preciós ecosistema artificial de sargassos i un conjunt d’arcs voltats, que recorden a la impressionant estructura d’una catedral. Tot just en aquest zona, a 10 metres de la proa del Dragonera i a la part dreta de la catedral, s’hi han dipositat aquest centenar d’àmfores.
Seguint el fil històric, Belda –cambrilenc, mariner mercant de professió- explica que “en un moment determinat però, Roma va haver de buscar nous territoris que poguessin abastir-los de vi com per exemple Grècia, Gàlia i Hispània, moment en què la Tàrraco romana es va posicionar en una situació de privilegi gràcies a l’existència de gran multitud de vinyes prop de la seva costa”. I el mitjà més adequat i utilitzat per poder fer efectiu aquest transport eren principalment les àmfores de fang conegudes com a Àmfora Dressel, una còpia i una rèplica de les que utilitzaven els grecs en les seves exportacions de l’Illa de Cos. “Eren una tipologia d’àmfores més lleugeres produïdes en grans quantitats per prestigiosos ceramistes situats en un territori que anava des de Girona fins a Alacant, dels quals se’n coneixien més de seixanta tallers.”
Una manera diferent d’envellir el vins
La filosofia del projecte S’Àmfora es basa a analitzar de quina manera envelleix el vi submergit mesos i mesos dins el mar i de quina manera evoluciona enmig d’aquest medi natural. “El mar –explica Javier Belda- ajuda a envellir de manera diferent el vi dins les àmfores, ja que tota aquesta energia biodiàmica de la lluna, les marees, onades i corrents -en estreta comunió amb la biologia marina- provoquen un major despertar de les seves expressions. El vi en àmfora marina envelleix més ràpidament que en terra ferma i li atorga unes condicions organolèptiques molt diferents gràcies a un procés d’immersió que el preserva totalment de la llum i n’afavoreix la seva recirculació amb un moviment constant sota el mar”.
Les àmfores que des d’avui mateix reposen en aquest fons marí tarragoní contenen diversos vins elaborats a casa nostra. En primer lloc carinyenes i garnatxes del Priorat, elaborades pel celler Trosset de Porrera d’en Diego Duran, un dels impulsors també del projecte, que ha submergit àmfores ceràmiques del vi Trosset 2017, i que ja han reposat 12 mesos en un mina d’aigua dolça. També s’ha sumergit un altre vi prioratí, en concret el Donzell 2018 del celler Cims de Porrera. A la llista cal afegir unes garnatxes blanques i negres de La Botera de la Terra Alta, un celler que també ha acompanyat el projecte de S’Àmfora des de bon començament.
Finalment també s’hi han col·locat àmfores amb diverses modalitats de vermuts de la Casa Yzaguirre, qui ha aportat també vinagres, vins dolços i vins de missa també per analitzar quina serà la seva evolució transcorreguts 12 mesos sota el mar. Cal dir d’altra banda, que des de fa mesos, la zona del Delta de l’Ebre guarda sigil·losament d’altres àmfores amb els citats vins del Priorat i de la Terra Alta. Uns recipients de fang elaborats per mestres ceramistes, en concret Josep Papasseït de Miravet i Afonso Soro de la ciutat aragonesa de Fuentes de Ebro. Cal dir també que el projecte contempla la immersió d’àmfores amb oli d’oliva arbequina amb la intenció d’avaluar l’impacte del fons marí en aquest producte.
A mesura que s’han anat recuperant gerres submergides temps enrere, s’han elaborat diversos informes tècnics que expliquen que “pel que fa al vi blanc –garnatxa blanca de la Terra Alta- tenim molta més expressió aromàtica en nas i el vi és molt més rodó en boca; i pel que fa al vi negre –carinyena de Porrera- tenim també molta més expressió en aromes en nas i és més rodó i vellutat en boca. Visualment podem veure una estabilització i potenciació del color amb relació a mostres submergides anteriorment”. Una percepció i unes conclusions que es mantenen en estat d’evolució permanent a partir del “treball de mar” que s’està realitzant amb noves prospeccions marines.
Les àmfores submergides aquest divendres romandran dotze mesos dins el Parc subaquàtic a l’espera que els corrents marins facin el seu efecte i arrodoneixin uns vins únics que portaran el segell propi d’un territori i d’una història que es manté molt viva.
