La DO explica que “protegeix i dona suport a la identitat dels seus vins i dels cellers com a eix del seu progrés cap a la diferenciació i singularitat“. El nombre de cellers que elaboren o han elaborat negres de trepat ha estat notable en aquests anys i ha anat creixent progressivament, des d’un sol celler el 2004 fins a 15 el 2019

La recerca de l’autèntic valor dels vins i els cellers de la Conca de Barberà passa per definir la seva identitat com a regió productora de qualitat, element clau per a diferenciar-se en el mercat mundial del vi. “L’aposta d’un creixent número de cellers per varietats tradicionals, entre les quals destaca el trepat com a varietat emblemàtica de la regió, és l’avenç més notable de la DO cap a aquesta identitat, encara que no és l’únic“, expliquen fonts del citat organisme.

El trepat i els vins elaborats amb aquesta varietat autòctona són una de les seves grans apostes i la producció de vins amb aquest raïm com a matèria primera ha passat dels 42.300 litres (56.400 ampolles de 0,75cl ) als 151.521 (una mica més de 200.000 ampolles), és a dir, s’ha triplicat entre 2007 i 2019, a falta de qualificar, segons estimacions del Consell, “entre 6.000 i 12.000 litres d’almenys quatre cellers, ja que es troben en plena criança“. L’organisme estima, per tant, que el total qualificat de l’anyada 2019 rondarà els 160.000 litres, gairebé quatre vegades més que el 2004.

També ha estat notable el creixement en el nombre de cellers que han apostat per l’elaboració en negres de trepat. Des de 2004, any des del qual es compta amb registres, s’ha passat d’un sol celler elaborador de negres fins a 15 en el 2019, encara que en aquest període han estat gairebé la totalitat dels cellers acollits els que han qualificat els seus vins de trepat en una o una altra anyada. En aquest mateix any, 19 de els 23 cellers emparats per aquesta DO han qualificat vins de trepat, siguin negres o rosats.

Sense perdre els orígens

De fet, la DO Conca de Barberà ha realitzat altres iniciatives per tal de consolidar la seva identitat com “una regió moderna que no s’oblida de les seves arrels. Els 23 cellers emparats pel Consell Regulador treballen diàriament per mostrar una singularitat que s’ha anat construint a base d’esforç i de no perdre de vista el seu passat: la regió compta amb una sòlida tradició cooperativista, ha estat escenari d’alguns dels moviments agraris pioners del país i en el seu territori es va construir el 1903 la primera cooperativa d’Espanya gràcies a la unitat dels agricultors de la comarca“.

“També ha passat des d’un auge destil·lador, per un èxode rural que han marcat el seu perfil elaborador, fins a l’arribada de viticultors disposats a embotellar i, el 1989, la ratificació del reglament del seu Consell Regulador pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació“, continuen les citades fonts. Amb un territori nítidament definit pel seu perfil geogràfic, la Conca de Barberà és una Denominació d’Origen que també ha passat per la plantació de varietats importades per atendre la demanda que fa unes dècades buscava vins amb perfil internacional i entenedors en qualsevol part del món. “No obstant això, ha sabut canalitzar aquest patrimoni vitícola cap a la creació de vins identitaris de la regió que han aconseguit ser altaveu de la qualitat d’aquest territori“, manifesten.

Moment dolç per als trepats

El trepat, raïm singular propi de la Conca de Barberà “ha arribat a un moment dolç gràcies a la preferència dels consumidors per vins àgils, amables i fàcils de beure, sense renunciar a elaboracions que persegueixen la complexitat i la guarda“. La producció de negres s’ha multiplicat exponencialment respecte als tradicionals rosats de trepat, arribant als 84.000 litres i superant-los àmpliament en quota d’elaboració. “Fa dotze anys, un o dos cellers es llançaven a elaborar amb trepat els seus vins de guarda, una tendència que ha anat canviant gràcies a la capacitat elaboradora dels productors i també al fet que el trepat s’adapta perfectament als gustos del públic actual“.

Aquests mateixos productors també han començat a treballar per preservar les varietats tradicionals de la Conca per reforçar la identitat de la zona i elaboren altres vins amb raïms com garrut (monastrell), garnatxa, macabeu o parellada. “A més, s’aposta per ampliar progressivament l’extensió de vinya ecològica a un ritme parell a la resta de zones vitícoles de Catalunya, regió capdavantera en certificar les seves vinyes amb el segell d’agricultura ecològica“. Tampoc s’escapen a l’interès dels viticultors i cellerers de la Conca de Barberà les elaboracions alternatives que exploren noves maneres d’interpretació del patrimoni vitícola de la zona o recuperen pràctiques que havien quedat relegades, com els brisa dos, vins tradicionals que ara tornen a estar presents en els cellers.