Recuperen la “majorera”, una varietat de vinya nova i exclusiva de l’illa de Fuerteventura
La URV, a través de la investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia Francesca Fort, realitza des de fa anys prospeccions a diferents illes de l’arxipèlag canari on ha arribat a trobar espècimens únics al món en cadascuna d’elles
A partir del darrer estudi de caracterització genètica de varietats canàries dut a terme a l’illa de Fuerteventura, promogut pel Cabildo de la mateixa illa i l’Associació de Viticultors “Majuelo”, Fuerteventura compta a partir d’ara amb una nova varietat de vinya exclusiva en el món. Així s’ha comunicat durant la presentació de resultats de la investigació liderada per la investigadora de l’àrea de Biologia de la Vinya del Grup de Recerca en Tecnologia Enològica (TECNENOL) de la URV, Francesca Fort. Aquest descobriment s’ha realitzat mitjançant la tècnica dels SSR (Simple Sequence Repeats) o també coneguda per tècnica de microsatèl·lits, que permet conèixer el perfil genètic de diferents ceps i diferenciar-los entre ells.
De les 39 mostres recollides en diferents ubicacions de l’illa, es van detectar vuit varietats conegudes i una de desconeguda que ha rebut el nom de majorera (majoreros és com es denominen els naturals de l’illa de Fuerteventura). Després de realitzar l’estudi de singularitat d’aquest cep, s’ha comprovat que la majorera és força diferent de la resta de varietats canàries i podria ser originària o haver rebut gran influència de la zona est del Mediterrani i l’Orient Pròxim i, en menor grau, de la Península Ibèrica. Els resultats de la investigació determinen també que s’han trobat variacions pertanyents a quatre varietats conegudes: la castellana, listán prieto; la canària, listán negro; l’andalusa, palomino fino, i l’extremenya, beba, que donarien lloc a possibles clons d’aquestes varietats, fet que demostra la gran biodiversitat dels ceps de l’illa.
La investigadora Francesca Fort considera que “el que és interessant ara és obrir una nova línia d’investigació per comprovar que totes aquestes varietats poden resistir els possibles efectes del canvi climàtic”. Per les seves condicions climatològiques, “Fuerteventura -continua Fort- és l’emplaçament ideal per a aquest estudi ja que presenta pluviometries mitges anuals que no arriben als 120 mm. Fort destaca que aquesta illa aporta una varietat a l’elenc de varietats canàries i posa de relleu la importància de la gent de les illes que generació rere generació que han cuidat el patrimoni vegetal que ara la tasca de URV permet redescobrir”.
A més de la investigadora de la URV, la presentació dels resultats ha comptat amb la presència del president del Cabildo, Sergio Lloret; dels vicepresidents primer i segon, Lola García i Claudio Gutiérrez; del conseller de Agricultura, David de Vera, i del president de l’Associació de Viticultors “Majuelo”, Samuel Domínguez, entre altres exconsellers i personalitats del recuperat sector vitivinícola de Fuerteventura. David de Vera, conseller d’Agricultura del Cabildo, mostra “la seva predisposició i voluntat per a seguir col·laborant amb la URV, ara amb un projecte per a estudiar la variabilitat interna que la varietat listán prieto, la varietat comercial més emblemàtica de l’illa de Fuerteventura i una de les més implantades i esteses a l’arxipèlag canari“.
