El passat dia 10 de gener va ser una data fatídica pel celler Vall Llach de Porrera: el pes de la neu acumulada a la teulada de la nau ubicada darrera del simbòlic edifici de La Final provocar el seu esfondrament. Vuit mesos després, el celler recupera la vida gràcies als treballs de reconstrucció que s’han fet durant els darrers mesos i podrà rebre la verema d’enguany. La data que cal destacar serà el proper 13 de setembre quan els raïms tornin a entrar per on ho havien fet sempre des de la fundació del celler, l’any 1990
“Aquests dies hem viscut dues situacions molt emotives al celler: la primera quan vam veure que es començava a cobrir la part de la teulada que va caure durant la forta nevada del gener passat, va ser el primer dia que vam recuperar l’ombra; la segona, quan vam poder entrar sis de les tines que hem recuperat de les antigues instal·lacions“. Són paraules emocionades d’Albert Costa, enòleg i copropietari (juntament amb Lluís Llach) del Celler Vall Llach de Porrera. Paraules a peu de la porta d’entrada de l’antic edifici de La Final per on d’aquí pocs dies tornarà a entrar la verema que configurarà l’anyada 2021. L’entrada que sempre s’havia utilitat des de la posada en marxa del celler, l’any 1990, impulsat per Llach i Enric Costa, pare de l’Albert.
Després de mesos i mesos de definició del nou projecte i dels treballs previs, Albert Costa comenta que “hem treballat -i treballem- tots plegats de manera molt i intensa durant aquestes setmanes amb la previsió de començar a entrar el raïm d’enguany a partir del dia 13 de setembre, tal com sempre havíem fet al nostre celler, en unes instal·lacions que haurem pogut reconstruït i refer en un període curt de temps“. Si fem una mica de memòria, veurem que la fita aconseguida no està pas exempta d’una certa heroïcitat si recordem aquelles tristíssimes imatges que la forta nevada va deixar al municipi prioratí de Porrera amb l’esfondrament del sostre de la nau del Celler Vall Llach.
En paraules del mateix celler d’aquell passat 10 de gener, “avui hem perdut un tros de la nostra història. Aquesta nit, a causa de la neu, s’ha ensorrat la part del celler on vinifiquem, embotellem, etiquetem i emmagatzemem l’estoc de vi, a la plaça del poble, conegut com la Final…. avui se’ns ha trencat el cor en mil trossets i, només esperem poder reconstruir-lo de nou, a poc a poc, peça a peça“. Ara, vuit mesos després d’aquella data fatídica, s’estan ultimant unes noves i modernes instal·lacions amb una superfície aproximada de 600 metres quadrats i amb una inversió de prop d’1,2 milions d’euros.
“La veritat és que el treball haurà estat immens perquè haurem fet un celler nou en poc més de dos mesos i això ens permetrà entrar-hi en nostre raïm d’enguany“, comenta Costa. “Els que hi treballem sabem que serà un any complicat i segurament que conviurem amb situacions en precari perquè encara hi haurà gent de la constructora enllestint part de les obres, però a la vegada estem molt contents de poder entrar verema per on sempre ho hem fet“.
Noves instal·lacions més eficients energèticament
L’enòleg i copropietari de Vall Llach, posa èmfasi en recordar les complicacions que s’han hagut de superar al llarg dels darrers mesos. “No ha estat gent fàcil reconduir-ho tot. Recordo converses o preguntes que plantejaven la possibilitat que, davant el sostre del celler ensorrat, debatien la possibilitat de poder fer-ne un de nou en altre lloc. No era pas la nostra idea. A més de mantenir l’espai, el que hem fet ha estat millorar els fonaments de tota l’estructura i també les d’un edifici tan emblemàtic com és la Final”. Pel que fa al nou celler, “hem executat un projecte amb unes noves instal·lacions molt més eficients energèticament i també molt més eficient de cara a la feina del dia a dia del nostre equip, amb molta més llum, amb una reestructuració logística dels diversos serveis que, a partir d’ara estaran ubicats pràcticament a un mateix nivell“, comenta.
Tal com dèiem anteriorment, en aquest procés hi ha hagut molt moments emotius, segons comenta Albert Costa.”El darrer, i de fa pocs dies, l’entrada i col·locació de sis de les antigues tines que van resistir la caiguda del sostre. Si que estan una miqueta abonyegades -somriu- però és bonic veure-les aquí dins, són part de la nostra història“. L’esfondrament del celler partit el gener passat, se sumava a dos anys complicats pel sector vitivinícola de casa nostra: la sequera de l’any 2019, l’afectació del míldiu durant la verema de l’any 2020 i, evidentment, a la repercussió de la pandèmia amb les restriccions provocades en els mercats i en el sector de la restauració.
La verema d’enguany
En aquest sentit, l’Albert Costa es manté aquests dies expectant no només en les citades obres, sinó en la situació de les seves vinyes. “Fins començaments de setembre portàvem dies molt bons perquè quan les plantes necessitaven aigua van caure prop de 25 litres, després va bufar el seré, un vent que a nosaltres ens va molt bé per assecar la humitat i ajuda a no tenir malalties… aquests últims dies la situació s’ha complicat una mica amb les darreres pluges però confiem en què no vagi a més… tots recordem la verema complicada de l’any 2014 amb aquells aiguats…. de fet, enguany ha plogut una miqueta abans quan la pell del raïm encara és més dura“, comenta esperançat en tenir una molt bona verema tant pel que fa a quantitat com a la qualitat.
