L’INCAVI participa en el 38è GTEVE amb la mirada posada en el anàlisi de les noves tendències d’investigació del sector. El Grup de Treball d’Experimentació en Viticultura i Enologia ha aplegat 58 investigadors i tècnics, de 16 centres de recerca d’arreu de l’estat, entres els que s’inclou l’INCAVI. Durant dos dies s’han presentat 46 ponències, 4 per part de l’INCAVI, amb les darreres investigacions en matèria de viticultura i enologia

L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) ha participat en la 38a reunió del Grup de Treball d’Experimentació en Viticultura i Enologia (GTEVE), celebrada els dies 13 i 14 de maig a Tomelloso (Ciudad Real), una trobada de referència per a l’intercanvi de coneixement científic i tècnic en l’àmbit vitivinícola.

Durant dues jornades, experts en viticultura i enologia han compartit els resultats de les seves investigacions, a través de més de 40 ponències, que comprenen des de l’adaptació al canvi climàtic, fins a la recerca de pràctiques més sostenibles o l’estudi de varietats autòctones. En aquest context, l’INCAVI hi ha presentat quatre projectes de recerca de la mà de l’Anna Gomis, responsable del Panell de Tast, l’Anna Puig, responsable de l’àrea de Biotecnologia i investigadora de l’IRTA, i el Lluís Giralt, investigador de l’àrea de viticultura.

De la gestió del sòl a l’anàlisi sensorial: innovació al llarg de tota la cadena del vi
El primer dels estudis presentats, iniciat l’any 2024, analitza l’impacte de diverses estratègies de gestió del sòl a la vinya sobre l’escorrentia i l’erosió provocades per la pluja. El treball avalua pràctiques com el conreu tradicional, el subsolat, les tècniques de millora de la infiltració i les cobertes vegetals, amb l’objectiu d’identificar mètodes més sostenibles per conservar els sòls i optimitzar-ne la gestió hídrica. En l’àmbit de l’adaptació al canvi climàtic, també s’ha presentat un estudi desenvolupat conjuntament entre l’INCAVI i el celler Recaredo, de Sant Sadurní d’Anoia, que investiga l’efecte de diferents malles d’ombreig sobre una vinya de la varietat Macabeu. L’assaig compara l’ús d’una malla negra, una de blanca i un cultiu sense cobertura per tal d’avaluar-ne l’impacte sobre el desenvolupament de la planta, l’estrès hídric, la maduració del raïm i la qualitat del most.

D’altra banda, l’INCAVI ha donat a conèixer el potencial de l’Ultra Alta Pressió d’Homogeneïtzació com a una tecnologia innovadora en el camp de la vinificació. Aquesta tècnica es consolida com una alternativa ràpida i sostenible per millorar l’estabilitat microbiològica dels vins; així com per reduir l’ús de sulfits i altres tractaments per a eliminar bacteris i llevats.
Finalment, també s’ha exposat la metodologia d’anàlisis sensorial desenvolupada per l’INCAVI, com a eina per ser utilitzada en aplicacions com la caracterització de tipologia de vi, varietat de raïm i zones de producció, o ajudar a enòlegs i viticultors en tasques de control intern en el procés d’elaboració dels seus vins.

Compromís amb la innovació i el futur de la vitivinicultura catalana
Aquesta trobada ha reunit 58 investigadors i tècnics procedents de 16 centres d’investigació, en els que s’inclou l’INCAVI, i que es consolida com un espai tècnic de referència nacional per a l’intercanvi de coneixement, l’anàlisi de noves tendències i la posada en comú d’avenços científics que contribueixen a l’excel·lència del sector vitivinícola. Amb la seva participació, l’INCAVI continua reforçant el seu compromís amb la preservació del patrimoni vitícola, la recerca aplicada i l’adaptació de la vitivinicultura catalana als nous reptes climàtics.