El director general de l’INCAVI, Salvador Puig, s’ha reunit avui amb representants del col·lectiu ‘Vinyataires lliures’. La trobada ha servit per resoldre dubtes sobre la normativa europea i catalana pel que fa l’ús de topònims en les etiquetes del vi. Segons l’INCAVI, la normativa europea i catalana, només es pot indicar la procedència del raïm i el vi si el producte està emparat per una denominació d’origen, amb la seva corresponent certificació. Aquest organisme aclareix que el nom del municipi només es pot incorporar a l’etiqueta per indicar la població on s’embotella el producte, juntament amb el número del registre d’embotellador

El director general de l’Institut Català del Vi i la Vinya, Salvador Puig, s’ha reunit avui amb representants del col·lectiu ‘Vinyataires Lliures’, format per cellers que elaboren vi sense denominació d’origen. Durant la reunió s’ha escoltat el posicionament d’aquests cellers i s’han resolt dubtes sobre el marc normatiu del sector de la vinya i el vi, especialment aquell que fa referència a l’ús dels topònims, de les varietats i anyades.

La normativa europea, estatal i catalana deixa clar que els topònims, com a procedència del raïm i el vi, només poden ser utilitzats si el producte és emparat per una denominació d’origen, amb la corresponent certificació que en garanteix l’origen i també les característiques dels vins que estan establertes en el seu plec de condicions. Una normativa que serveix per protegir els consumidors i garantir que l’origen del raïm i del vi, amb el qual s’ha elaborat el vi, prové realment d’un lloc determinat“, expliquen fonts del citat organisme.

Garantia de l’origen del raïm i del vi

Aquesta garantia de l’origen del raïm i el vi es porta a terme a través d’auditories anuals als cellers emparats per les denominacions d’origen que donen lloc a la certificació del producte i protegeix el consumidor, a qui li dona seguretat que el vi que hi ha dins l’ampolla que adquireix prové d’un determinat territori. “Qualsevol producte que citi un territori sense formar part d’una indicació geogràfica o denominació d’origen i per tant, sense tenir la certificació corresponent, no pot garantir la procedència del vi al consumidor i el pot confondre. Així mateix, només es pot indicar la varietat i/o l’anyada d’un vi a l’etiqueta si aquest producte ha estat auditat i disposa de la certificació corresponent“, continuen explicant fonts de l’INCAVI.

D’altra banda, en la reunió d’avui s’ha deixat clar, que “sí que es pot posar el nom del municipi on s’embotella el producte, al costat del número de registre de l’embotellador, amb la única finalitat d’indicar la ubicació on es realitza aquesta operació“. Tot això ve determinat bàsicament per la normativa europea del sector vitivinícola, vigent, com a mínim, des de l’any 2009, en l’estatal, i es recull també en la llei 2/2020 del 5 de març, de la vitivinicultura aprovada pel Parlament de Catalunya. 

L’INCAVI per incrementar el valor afegit del sector i per les denominacions d’origen.

L’INCAVI és partidari que el màxim nombre de cellers “formin part de les DO ja que és la única garantia de l’origen dels vins. Actualment més del 90 % del raïm que es cull a Catalunya es destina a la producció de vins amb denominació d’origen un model que ha permès un bon desenvolupament del sector i una evolució molt positiva en termes de qualitat, promoció i innovació“. A més, les denominacions d’origen “estan formades pels propis viticultors i elaboradors, sent ens participatius i democràtics, i la seva evolució, des de fa ja molts anys, demostren que aquestes són organitzacions dinàmiques i que s’adapten als temps. Mostra d’això són la incorporació de noves varietats, especialment les recuperades o ancestrals, zonificacions dins del territori de la denominació d’origen, noves categories de producte, etc“.

La figura del viticultor-elaborador

Salvador Puig també ha manifestat que “el posicionament del DARP i l’INCAVI en favor de la figura del viticultor-elaborador com una via per afegir valor a la feina d’aquest viticultor, paral·lelament a altres formes per aconseguir aquest objectiu, com són les cooperatives, en les quals els viticultors s’uneixen per elaborar i comercialitzar el vi conjuntament“.

En aquesta mateixa línia, des de l’INCAVI, pel que fa el concepte de “vinyataire lliure”, entès com a viticultor i alhora elaborador, “és totalment compatible amb formar part d’una denominació d’origen. De fet molts dels cellers inscrits a les denominacions d’origen són bàsicament vitivinicultors i sovint destaquen en termes de qualitat i valor del producte”. Per aquest motiu el director general de l’INCAVI ha volgut encoratjar a aquests cellers a que s’integrin a les denominacions d’origen i participin en la seva dinàmica i evolució. “Ambdues parts han coincidit en una valoració positiva de la reunió i s’han compromès a seguir en contacte per abordar la situació específica d’aquesta realitat“, concluen les citades fonts.