La X Jornada Ambiental, organitzada per Família Torres, la Universitat de Barcelona (UB) i el meteoròleg i professor de Física Tomàs Molina, ha reunit a Barcelona, dotze ponents per examinar el model energètic actual i quina és la millor manera de dur a terme una transició que encari els reptes de l’emergència climàtica. Sota el títol ‘Parcs eòlics, centrals nuclears, tecnologia blockchai, l’energia i el medi ambient a debat’, i amb l’assistència d’unes 300 persones de públic tan presencial com virtual, el debat ha deixat palès que “la intenció és comuna però hi ha models diferents i sovint oposats: amb nuclears o no, quin ha de ser el model de distribució, com gestionem els impactes al territori i el respecte al medi ambient i també el vessant social i econòmic, és a dir, com aquesta transició també contribueix a fer un món més just i a reduir les desigualtats entre els ciutadans, garantint una vida digna per a tothom i eliminant problemes que fa dècades que s’arrosseguen“, expliquen fonts de l’organització.

La ministra espanyola de Transició Ecològica i vicepresidenta tercera del govern, Teresa Ribera, ha estat l’encarregada de la ponència inaugural, després dels parlaments del rector de la UB, Joan Guàrdia; del president de Família Torres, Miguel A. Torres; i de Tomàs Molina, que han donat el tret de sortida al certamen que enguany arribava a la desena edició. “Si als inicis es parlava de si era necessària la transició energètica -ha remarcat Molina-  ara se n’aborda la complexitat, generant debats que poden acabar esdevenint una realitat“. Miguel A. Torres, per la seva banda, ha recordat que, “malgrat tot, es continuen batent rècords d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, un pendent que ens porta al desastre, els polítics en general, ha considerat, tenen por de prendre decisions per interessos electorals, ja que els ciutadans tampoc no volen renunciar als combustibles fòssils”.

“Cal -ha conclòs Miguel A. Torres- un cop de timó radical“, per deixar de consumir 100 milions de barrils petroli diaris. “Catalunya, en aquest sentit, és a la cua de l’estat en instal·lació de renovables, tot i que ara ha detectat un cert canvi de tendència“, ha explicat. A més, ha destacat “el pes que té l’energia nuclear a Catalunya, on representa el 51% de l’electricitat generada“. Teresa Ribera també ha celebrat les deu edicions de les Jornades Ambientals i ha destacat el compromís mediambiental de Família Torres, impulsora del certamen, que ha qualificat “d’exemple davant del desafiament a què ens enfrontem”. En aquest sentit, ha posat de manifest que l’estat espanyol té “no només un gran potencial sinó una gran capacitat” i que cal aprofitar-lo per superar un repte que sovint comporta “debats difícils que s’han d’encarar per transformar el model de prosperitat i creixement treballant, alhora, a favor de la igualtat per solucionar problemes socials urgents, un tren -ha conclòs- que Espanya no pot perdre“.

Una situació crítica tant pel clima com per l’economia
Després de la presentació de la Jornada Ambiental, l’investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Antonio Turiel, ha parlat dels reptes de la transició energètica. Turiel ha incidit “en el problema de la dependència del petroli, no només per les emissions sinó pel problema econòmic que pot suposar l’arribada al màxim d’extracció i la caiguda de la producció, que va començar l’any 2005 i que pot accentuar-se molt ràpidament. Amb l’urani, el principal combustible de les centrals nuclears, està produint-se una situació semblant“.

“Tot plegat, ha afirmat, està movent el focus de l’emergència climàtica a la seguretat energètica, cosa que pot tenir efectes perjudicials, com també ho té el fet que tot el món hagi de fer la transició a les energies renovables alhora, que pot posar una pressió insuportable a les indústries d’extracció de matèries primeres per a la fabricació d’aerogeneradors, plaques solars, bateries elèctriques… L’escassedat de materials està posant-nos al límit d’una crisi de proporcions difícils d’imaginar i que només es pot remeiar amb un canvi de model profund”.

Tot seguit, s’ha obert un debat sobre les energies verdes a Catalunya amb Toni Barrera, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat); José María Baldasano, doctor en Ciències Químiques i catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya; l’enginyer i divulgador científic Alfredo García i Joaquim Sampere, vicepresident del Col·lectiu per a un nou Model Econòmic i Social (CMES), on s’ha constatat la situació actual al nostre país i com el canvi necessari, com apuntava Turiel, no ha de ser només tecnològic sinó d’hàbits de consum i model de vida. La implementació concreta d’això ha estat l’arrel d’un intercanvi d’opinions diverses i enriquidores que ha animat a reflexionar quin món volem en el futur i com hi podem arribar. Això inclou el paper de les nuclears, que alguns proposen com una crossa molt útil en un moment d’urgència.

Reptes socials, ambientals i econòmics de futur
La segona meitat de la Jornada Ambiental ha començat amb els resultats de l’enquesta sobre els temes tractats en les deu Jornades Ambientals celebrades fins ara, que ha presentat Tomàs Molina. Segons es desprèn de les 600 respostes recollides, la majoria dels enquestats són pessimistes davant de l’emergència climàtica tot i que considera que ara hi ha més consciència. Tot i així, es manté la percepció de passivitat i només la meitat dels participants en l’enquesta ha instal·lat energies renovables a casa seva. Tot seguit, ha intervingut Sergi Cuadrat, Group Managing Director d’ALLCOT, que ha parlat sobre el paper del blockchain en la descarbonització del sector energètic. Les cadenes de blocs són un sistema de transacció d’informació distribuïda, que dona més seguretat i facilita verificar l’autenticitat. Són, doncs, “molt més que les criptomonedes” i vol entrar a molts més sectors, postulant-se com a solució dels problemes ambientals i climàtics.

En concret, ha explicat Cuadrat, “les cadenes de blocs poden millorar la gestió de la cadena de subministrament, fomentar el reciclatge, millorar l’accés i l’eficiència de l’energia, seguir el compliment dels objectius de reducció d’emissions, rastrejar les donacions i reduir la burocràcia de les organitzacions sense ànim de lucre, calcular les taxes al carboni i crear un sistema de reputació per a les empreses, fer visible l’impacte de les pràctiques sostenibles… Unes possibilitats que -ha conclòs- poden ser molt útils pel canvi de model energètic i de consum“.

Els problemes locals del canvi de model energètic
A continuació s’ha iniciat una taula rodona sobre els problemes concrets de la transició energètica, amb Eduard de Ribot (SOS Costa Brava), Tatiana Sibilia (Extinction Rebellion), Jordi Martín (Comunitat Energètica Local de Caldes de Montbui) i Adrián Fernández (Greenpeace España). El foment de la producció descentralitzada i el rebuig a les grans instal·lacions que ocupen zones immenses ha estat la tònica, com a part d’unes propostes que volen “empoderar” la ciutadania, desvinculant-la dels oligopolis energètics i pensant de manera local per aconseguir un canvi global que vagi més enllà de l’energia i sigui també polític i social. Sibilia ha parlat de “paradigma del col·lapse”, partint de la cita d’Einsten que diu que “no es pot resoldre un problema des del mateix paradigma que l’ha creat”, mentre que Greenpeace ha recalcat la contradicció que no hi hagi un impost al querosè però sí un impost elèctric al tren.

“La propietat de l’energia ha de ser una política pública”
En un darrer bloc més institucional, la directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, Assumpta Farran, ha pres la paraula en un sentit general semblant al que s’acabava d’exposar. En perspectiva, ha afirmat que “ens ha costat molt moure’ns” perquè tenim un model on pesa força l’energia nuclear “però ara ens estem movent ràpid” i que, durant els darrers anys, el govern ha tirat endavant directives i iniciatives en aquest sentit tenint en compte que s’ha de produir alhora un canvi social que dugui la generació energètica al nivell local. “Per això cal planificació per donar cabuda a les energies renovables, que se’n necessiten moltes, ha reconegut, i encaminar-se cap a un model d’energia renovable distribuït i participat” segons criteris mediambientals i agrícoles i basat en la idea que la propietat de l’energia ha de ser una política pública“, ha dit.

Farran ha alertat que venen temps complexos i que cal garantir “la seguretat i independència energètica”, és a dir no dependre de tercers en la producció de gas i electricitat, per poder controlar els preus i avançar cap a la descarbonització. La cap de prensa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Carlota Martí, ha exposat les conclusions de la X Jornada Ambiental. “El canvi climàtic -ha dit- és la principal prioritat de la Comissió, i en aquest sentit ha recordat les directives i objectius europees que s’han marcat objectius clars i que poden fer alhora que les emissions baixin i l’economia creixi, amb la mirada posada a ser “el primer continent climàticament neutre“.