Es presenta al Priorat el segon capítol que inclou un diàleg amb l’enòloga del Celler Entre Vinyes, María Barrena. Durant la presentació es tasten dues anyades d’Èlia, 2005 i 2020, i se’n destaquen la vitalitat, la complexitat i la longitud

Ficaria Vins celebra 20 anys elaborant vins a La Figuera (El Priorat) i amb motiu de l’efemèride ha estrenat un cicle de converses que porta per nom ‘Sota la Figuera’ que els permet explicar la seva essència i trajectòria, de manera natural, tranquil·la i sense estridències, conversant amb diferents personalitats del món de la pagesia, del vi, de la cultura i de les arts. Temàtiques com el ruralisme, la situació que travessen l’agricultura i la viticultura o les noves maneres de fer vi són al centre dels diàlegs. També els processos artesanals vinculats a la creació o la llibertat artística i enològica.

El projecte l’ha impulsat i produït l’estudi creatiu Cordegat. El primer capítol es va presentar a finals d’any a Barcelona i inclou una conversa sobre ruralisme i paisatge amb l’activista rural Vanessa Freixa. El segon, que porta per nom “Som artesans del que estem fent” s’ha estrenat al Priorat, i és un diàleg amb l’enòloga María Barrena, copropietària del Celler Entre Vinyes, al Penedès.

Durant la conversa s’aborden els reptes i les oportunitats de la pagesia i la viticultura, la importància de preservar el paisatge, la defensa de l’artesania enològica, la necessitat i el valor de pertànyer a col·lectius com Vinyataires Lliures, la importància d’una gestió coherent i rigorosa de l’aigua i el relleu generacional, entre d’altres. La presentació s’ha realitzat al Celler de l’Àspic i ha comptat amb la presència vd’enòlegs reconeguts com Oriol Castells (Celler Álvaro Palacios), Ricard Rofes (Scala Dei), Sílvia Puig i Joan Asens (Orto Vins) i sommeliers com Marc Aguiló i Toni Bru, propietari del restaurant.

Algunes de les frases més significatives que comparteixen al llarg de la conversa, d’una hora de durada, amb María Barrena d’Entre Vinyes són:

-“Sempre s’ha d’involucionar, cal tornar a revaloritzar la terra com allò natural i productiu que és. La viabilitat i la identitat és el teu producte amb la singularitat que tu li dones. El vi té la capacitat de transmetre cada zona. Quan estudiava Enologia, m’ensenyaven que es feia al celler, però està clar que el fa el paisatge. Si alguna cosa té el vi és que és un producte per gaudir, que dona identitat i singularitat. Permet que les persones s’arrelin a un entorn rural i agrícola“.

– A Ficaria – continua Barrena- “fem vins honestos, despullats, de raïm i de res més. Hem de ser capaços de cuidar el camp, el producte i explicar què fem, perquè també hi ha bellesa en el fet d’apropar la teva realitat. Posar l’escala humana al centre, que les mans que toquen siguin un valor. La figura de l’artesà és la que reivindiquem. I volem que l’administració també la reconegui. En algun moment cal fer visible que no tots treballem de la mateixa manera. Som artesans del que estem fent, i també tenim una part creativa“.

– “Tota la transmissió de coneixement de la zona on visc m’ha estat transmesa oralment. Si no parles, la cultura dels llocs, el saber sobre animals, plantes… Es perd. Jo ho sé perquè a mi m’ho han dit l’avi, el pare… A vegades un pagès té més cultura que un universitari. S’ha de conèixer el lloc on vius Hi ha coses que no es poden estudiar. Jo he hagut de desaprendre d’aquesta mirada tan científica i especialitzada centrada en el celler i la tecnologia. No hi havia escolta cap al paisatge. Hi ha tot un món que no ens van ensenyar. Més enllà de la planta, hi ha el sòl. Crec que l’Enologia s’ha d’obrir a les Humanitats“.

– “Fer vi és un sistema d’equilibris. Verema rere verema intentes entendre què passa a la vinya i quina és la teva relació amb ella. Vam perdre la cultura de secà i certament al Priorat no hem tingut mai aigua. Però venim del Si no tens aigua, te la portaran. Hem d’aprendre a viure amb el
que no tenim o el que tenim, perquè lo altre et farà esclau del que no ets. Al llarg dels anys s’han establert tècniques de cultiu que depenen de l’aigua. No n’aprendrem mai. Ens falta autoestima també. Tenim una terra, un paisatge, unes varietats i molt a dir. Cal adaptar-se a les circumstàncies però no voler ser una altra cosa. Crec que és bo que el món del vi s’obri, és positiu i et permet trobar el teu lloc, des d’on vols treballar i situar-te. El món del vi és vulnerable. Està clar que la viticultura del futur són varietats de cicle llarg, però no podem arrancar ceps que han tingut un sentit en un determinat moment“.

La presentació es va completar amb un tast comparatiu de dues anyades d’Èlia, a càrrec de l’enòleg Joan Asens (Orto Vins). Èlia és un dels vins icònics del celler de La Figuera, elaborat amb garnatxa negra principalment, sirà i cabernet sauvignon. Asens va destacar que Ficaria és un celler que sempre ha estat implicat en la societat, que mai han estat sols, i que el seu progrés va lligat sempre al de la comunitat. L’enòleg del Masroig, però també altres dels assistents, van valorar la qualitat i la longevitat de les dues anyades. De la 2005, es va parlar de la seva vitalitat. De fet, es va constatar que la frescor és un dels fils conductors en els seus vins, també present a l’anyada 2020 amb matisos com el de la taronja sanguina. Es va destacar el taní suau , rodó i agradable per a Èlia 2005 i es va exaltar el seu envelliment gratament sorprenent. Quant al 2020, va dir-se textualment que “és també un vi increïble, amb vellut i textura sedosa a la boca, malgrat la corpulència de la garnatxa”.
De fet, Ficaria Vins va iniciar la seva trajectòria el 2003 fent una aposta total per la garnatxa negra quan encara molt pocs la vinificaven com a monovarietal. És un celler familiar dedicat a l’elaboració de vins de qualitat amb màxim respecte.

En aquest enllaç podeu seguir la conversa.