Amb la instal·lació dels darrers projectes eòlics l’any 2023 (Los Barrancs i Punta Redona), la comarca ja suporta 161 aerogeneradors amb gairebé un terç de la potència eòlica instal·lada a Catalunya. Als municipis de Batea i Vilalba dels Arcs hi ha en construcció la central eòlica Tres Termes, que afegirà 8 aerogeneradors més.
Si es materialitzen els 3 nous projectes aprovats per la Ponència d’Energies Renovables aquest mes de juliol (Les Crestes, El Calvari i Fontcalda), la comarca arribarà als 200 aerogeneradors instal·lats.
La Ponència d’Energies Renovables, en la sessió realitzada el dia 19 de juliol passat, va emetre declaració d’impacte ambiental amb caràcter favorable a tres nous projectes eòlics als municipis de Batea i La Pobla de Massaluca. Aquests projectes afegirien 31 nous aerogeneradors de 200 metres d’alçària cadascun i 147 megawatts (MW) de potència, i tindrien una afectació superficial de 85 hectàrees. Aquests projectes abans de poder materialitzar-se encara ha de realitzar el tràmit urbanístic davant la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.
Els tres projectes en tràmit són Les Crestes, amb 10 aerogeneradors i 49 MW de potència, al municipi de Batea; Fontcalda, amb 11 aerogeneradors i 49 MW de potència, al municipi de Batea; i El Calvari, amb 10 aerogeneradors i 49 MW de potència als municipis de la Pobla de Massaluca i Batea. També cal tenir en consideració els sis projectes fotovoltaics que actualment es troben en tràmit a la comarca, que afegirien 106,5 MW de potència i ocuparien una superfície de 164 hectàrees.
L’any 2023 es van posar en funcionament dues noves centrals eòliques a la comarca: Punta Redona, amb 7 aerogeneradors i 27 MW de potència als municipis de La Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i Batea; i Los Barrancs, amb 6 aerogeneradors i 23 MW de potència al municipi de Vilalba dels Arcs. A aquestes dues centrals se n’hi afegirà una tercera actualment en construcció: Tres Termes amb 8 aerogeneradors i 30 MW de potència entre els municipis de Batea Vilalba dels Arcs. Aquests tres projectes eòlics són els únics que s’han materialitzat del total de 589 MW que es van adjudicar l’any 2010 d’acord al Pla de Determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) de parcs eòlics.
Amb tots aquests darrers projectes instal·lats s’arriba a les dotze centrals eòliques amb 410 MW de potència i 169 aerogeneradors, fet que representa que a la Terra Alta hi ha gairebé el 30% de tota la potència eòlica instal·lada a Catalunya (1.406 MW), quan només representa el 0,14% del total d’habitants de Catalunya amb 11.473 persones. La Terra Alta anualment produeix electricitat amb renovables que equival a més de 10 vegades el seu consum elèctric anual, fet que no repercuteix en el desenvolupament territorial, ja que la comarca ha perdut més de l’11,1% de la població des que es van posar en marxa les centrals eòliques l’any 2010, sent la comarca catalana amb el major percentatge de pèrdua de població.
“Aquesta concentració eòlica de grans projectes a la comarca ja està per sobre d’allò que es pot assumir i esdevé una massificació eòlica que posa en perill l’entorn, el paisatge o la dinamització econòmica del territori, entre altres aspectes. És per això que la DO Terra Alta mostra el seu rebuig als tres nous projectes que han rebut declaració d’impacte ambiental favorable“, expliquen fonts de la DO. La DO Terra Alta insisteix en el seu posicionament favorable a les energies renovables, sempre que es basin en el que determina l’article 19 de la Llei del Canvi Climàtic aprovada el 2017 pel Parlament de Catalunya: generació distribuïda i de base comunitària, aproximant producció a consum, i utilitzant espais alterats.
“L’activitat agrícola, especialment la relacionada amb el sector vitivinícola, i el turisme han anat esdevenint, malgrat les dificultats, dos dels principals motors econòmics de la comarca, i la DO Terra Alta reclama defensar els paisatges agroforestals com a eix de construcció d’un potent projecte de desenvolupament enoturístic. La continuada massificació eòlica a la comarca amb grans projectes d’energies renovables compromet aquest desenvolupament autocentrat que es basa en els recursos naturals, paisatgístics i agraris propis de la comarca“, destaquen.
“Aquestes grans instal·lacions -manifesten des de la DO Terra Alta- responen a un model elèctric centralitzat en mans de poques empreses, ubicades en espais agroforestals, i situades lluny dels principals centres de consum, fet que implica la construcció de noves línies elèctriques d’alta tensió. Com es veu en el cas de la Terra Alta, els territoris on estan instal·lades aquestes centrals no es veuen afavorits socioeconòmicament per la seva presència. Econòmicament, aquestes instal·lacions només aporten als pressupostos municipals el 3,4% del que facturen, tenint en compte que un 1,5% dels ingressos procedeixen de convenis que no sempre s’estan complint per part de les empreses.
I l’impacte laboral a escala local de les centrals eòliques “es pot considerar marginal“, expliquen, donat que només generen 0,03 llocs de treball (fixes i eventuals) per cada MW instal·lat entre persones empadronades als municipis amb centrals eòliques. Això significa un 0,3% del total de la població ocupada d’aquests municipis. “Si només es tenen en compte els llocs de treball directes, les xifres baixen a 0,02 llocs de treball per cada MW instal·lat i un 0,2% de la població ocupada“, conclouen.
