Mai ens hauríem imaginat trobar-nos en una situació com la que estem tenint actualment arreu del món. La pandèmia de la COVID19 podria ser el perfecte guió d’una pel·lícula de ciència ficció o d’una sèrie de Netflix.
Ens trobem en el camí de normalitzar la convivència amb un virus de difícil nom com és el SRAS-CoV-2 sense conèixer amb exactitud l’abast de la seva presència. Aquesta incertesa ens ha obligat a una alteració de les relacions personals establint una distància física mínima com a precaució, i les relacions laborals s’han vist afectades greument i s’ha integrat l’opció de teletreball com a solució transitòria.
Aquesta situació té el seu punt àlgid amb la declaració d’alarma general el passat dissabte 14 de març per part del Govern central. Una notícia que va generar sense cap mena de dubtes una preocupació general a la societat catalana sobre les conseqüències d’un confinament domiciliari i aturada general de l’activitat econòmica mai vists en la nostra història contemporània.
Afectacions a l’economia
El Govern central pren una sèrie de mesures de confinament d’obligatori compliment que afecten directament a l’economia provocant una aturada generalitzada. Els ERTOs estan a la boca de tothom i comencen a anunciar-se a molts sectors de l’economia, la gran majoria de comerços de barri es veuen greument afectats, i la mobilitat per motius laborals regulada. En un marc força restrictiu, el sector vitivinícola català no és aliè a aquesta nova situació.
Aquesta situació produeix una paralització general de l’activitat comercial dels cellers que veuen les seves vendes immediatament aturades. Bars i restaurants pateixen alhora un tancament forçat, una inevitable davallada del turisme que es veu greument afectat pel tancament de fronteres i alhora les exportacions s’immobilitzen. La incertesa és generalitzada i les previsions que a principis d’any es mostraven optimistes fan un gir de 180 graus.
La restauració, el turisme i les exportacions són sectors molt dinàmics a Catalunya i claus per l’activitat econòmica del sector vitivinícola català. A més, es produeix un allau d’anul·lacions de fires locals, nacionals i internacionals que eren importants per l’estratègia comercial dels cellers. Aquestes permeten mantenir un contacte directe amb el consumidor final, sommeliers i responsables de botigues o distribuïdores de vins.
Conseqüències de l’aturada de l’activitat vitivinícola
Molts ens preguntem: quines són les conseqüències que té una aturada de l’activitat vitivinícola a Catalunya sobre l’economia catalana? Per poder donar una resposta sobre la influència del sector vitivinícola català hem de poder quantificar aquesta realitat.
Segons dades oficials de Prodeca (Promotora dels aliments catalans adscrita a la Generalitat de Catalunya) el sector vitivinícola català “té una estructura molt sòlida i competitiva” i es configura com el tercer sector agroalimentari de Catalunya amb quasi 1.200 milions d’euros de volum de negoci i que equival quasi al 20% del sector del vi a tot l’Estat. A Catalunya hi ha més de 600 cellers que donen feina directa a més de 4.800 persones que representen un percentatge semblant al del volum de negoci a nivell estatal. Tot i això, cal tenir present que el sector vitivinícola és molt ampli i es comptabilitza que arriba fins als 26.000 treballadors entre feina directa i indirecta. En definitiva, estem parlant que quasi més de 25.000 famílies depenen del món del vi.
Aquestes dades són significatives si tenim present que aquest sector es caracteritza per estar constituït majoritàriament per cellers de petita i mitjana dimensió. Les exportacions de vi arriben a representar al voltant del 5,5% del total d’exportacions agroalimentàries catalanes. Això és l’equivalent a uns 570 milions d’euros i esdevé la 5a activitat econòmica més important a Catalunya.
Estem parlant doncs d’un sector clau per l’economia catalana i que, a més, té una significant influència sobre l’ocupació territorial.
El consum del vi durant la pandèmia
Des de l’inici del confinament, es va generalitzar a la societat la falsa idea que el consum del vi havia augmentat de manera considerable i, conseqüentment, els cellers catalans havien vist impulsades les seves vendes. Aquesta imatge de millora de l’activitat comercial dels cellers va ser difosa per diferents mitjans de comunicació al mostrar prestatges amb escassa oferta d’ampolles de vins.
Tot i això, la realitat del sector del vi a Catalunya era ben aviat el contrari i va provocar una protesta generalitzada que va posar de manifest el rebuig a una visió totalment inexacta i contrària a la realitat. La publicació a xarxes del “Manifest del Vi” promogut pel col·lectiu “Dones + Vi” va ser de les accions més crítiques.
Els arguments convergiren en que les vendes per la gran majoria dels cellers no es centraven en els supermercats i grans superfícies, sinó en la restauració, turisme i botigues especialitzades de relativa proximitat geogràfica als propis cellers.
Nova realitat, iniciatives innovadores
La nova realitat va donar pas a iniciatives innovadores com eren les promocions de vins a les xarxes socials i així poder incentivar les vendes entre els seus clients més fidels, i les improvisades botigues online. Iniciatives ben aplaudides per tothom, però insuficients per fer front a aquesta important davallada de les vendes.
L’efecte contrari es produïa a les xarxes socials on el seu dinamisme va sorprendre a tots. Aquesta tendència va ser ratificada amb un estudi anomenat “Baròmetre del Vi Català a Instagram” que va ser realitzat pel portal Enoturista i que va comptar amb el suport de l’INCAVI. La principal conclusió va ser que durant el confinament es va disparar el nombre de seguidors a Instagram per molts cellers i Denominacions d’Origen catalans.
Ens trobem davant una doble tendència que resulten ser inversament proporcionals: per una banda la davallada de les vendes dels cellers i, per altra banda, l’augment de les persones que mostren interès per les seves activitats. Podríem entendre que aquesta segona tendència vindria influenciada per l’augment de vídeos en directe, tastos virtuals de vins, presentació online de noves referències o anyades,… Activitats digitals que han apropat un gran nombre de persones a conèixer millor els cellers i la cultura del vi.
LLum al final del túnel?
Amb l’anunci de les distintes fases de la desescalada, molts cellers van començar a veure una mica de llum al final d’un túnel que semblava no acabar mai. Veuen la necessitat de donar un gir a la situació crítica en la que es troben per dirigir-se a una situació semblant a la que tenien abans de l’inici de la situació d’alarma general.
Tot i això, no serà fins el 18 de juny que Catalunya entra a la fase 3 i es produeix un relaxament en les mesures aplicades fins llavors. La restauració, l’hostaleria i l’enoturisme veuen la possibilitat de reprendre les seves activitats tenint en compte l’estricte compliment de les recomanacions sanitàries.
Una nova fase que permet impulsar cert dinamisme en les vendes dels cellers tot i que les previsions econòmiques no són del tot optimistes. L’ombra de possibles rebrots de cara a finals de l’estiu o principis de la tardor dificulta millorar les perspectives de vendes i exportacions.
S’acosta la verema del 2020
Els recents greus rebrots que s’han donat a diferents zones localitzades de la província de Lleida han estat observats amb molta atenció pels cellers catalans i han afegit cert grau d’incertesa de cara a la futura verema per l’anyada 2020. L’origen dels rebrots té, presumptament, una relació directa amb la campanya de recollida de la fruita, i ben aviat els cellers han de fer front a una verema que es presenta complicada i necessiten mà d’obra especialitzada que sol comptar amb un bon nombre de temporers.
El sector vitivinícola català es troba en un moment clau per fer canvis estructurals i organitzatius que li permetin adaptar-se a una “normalitat” diferent. Les activitats d’enoturisme hauran d’adaptar-se per garantir el distanciament físic preventiu que es demana dins els espais tancats. Tot i això, tenen la gran avantatge de poder oferir un ampli ventall d’activitats a l’aire lliure sense massificacions que moltes altres opcions turístiques no poden garantir. És una oportunitat que els cellers han d’aprofitar per intentar compensar al màxim l’important descens en les seves vendes pels canals clàssics de l’hostaleria i la restauració.
Noves estratègies de comunicació
Una “nova” normalitat per la societat en la que tots els agents i treballadors del sector del vi a Catalunya hem de donar exemple de responsabilitat. És molt important que els cellers defineixin estratègies de comunicació que transmetin confiança i captin l’interès dels potencials consumidors. Una idea que reforça la tasca de definir una sèrie de mesures i protocols d’actuació que donin prestigi al conjunt del sector. La necessitat de potenciar el turisme local i consumir productes de proximitat són claus per donar un impuls al vi català.
Durant les properes setmanes s’anirà veient què pot passar de cara a la tardor. Un nou rebrot generalitzat ens portaria a la situació de mitjans de març i els cellers catalans es trobarien en una situació insostenible. Aquests miren amb preocupació l’evolució de cara a la campanya de Nadal que consideren una època clau per quadrar els comptes de les vendes anuals.
És molt important que la societat sigui conscient de la responsabilitat per frenar els contagis i mostri la seva solidaritat per evitar que l’impacte de la pandèmia agreugi la delicada situació en la que ens trobem.
Si ens ho proposem, ho aconseguirem!
Demos Bertran
Sommelier | Wine Consultant & Educator | Communication & Social Media | elvi.net
