En Toni Sureda és un home inquiet. No para mai. És l’hereu d’una família de pagesos que tota la vida ha destacat per la seva connexió i dedicació a les terres que han conreat a Son Macià, a pocs quilòmetres de Manacor. Ja en temps dels seus avis i dels seus pares, les seves verdures havien estat especialment considerades en el mercat mallorquí, sobretot per aquells consumidors de productes ecològics. A les 50 hectàrees de finques, Son Vell suma prop d’un centenar d’ovelles i un bon gruix d’ametllers i de garrovers.
Des de fa uns anys però, les verdures de Son Vell tenen un nou company de viatge que ha donat una nova dimensió al projecte pagès de la família Sureda: els vins de Son Vell. En Toni és un dels vinyòvols (vinyaters) que al llarg de les darreres veremes s’ha dedicat a mimar i recuperar diverses varietats autòctones mallorquines, com el callet ( és una varietat de cep negra, molt fructífera, el raïm és menut, i de grans ovoides durs, grossos i atapeïts) i el fogoneu (també una varietat de cep negra, de pàmpols petits, sarments prims, gotims compactes i espessos, i grans no gaire grossos).
A la seva finca de Son Macià, durant els darrers anys ha recuperat un antic magatzem per instal.lar-hi un microceller on el Toni n’ha vist de tots colors i on, fins i tot, ha acollit puntualment altres projectes vitivínicoles mallorquins força coneguts. Un exemple? En un dels seus dipòsits va tenir fa anys una de les primeres anyades de 4 Kilos, en col·laboració amb el seu amic Francesc Grimalt. Els detalls d’aquella primera nit en la que el raïm va dormir a la tina d’innox, són per fer-ne una bona novel.la de suspens i misteri. Un altre dia.
Envellir ampolles sota terra
Aquest neguit i inquietud del Toni Sureda, del Toni de Son Vell, acompanyat sempre d’un somriu d’orella a orella, el va portar a realitzar un projecte ben peculiar. “Jo em passo mitja vida dalt del tractor, i una tarda de fa un parell d’anys -explica- vaig començar a donar tombs a la idea de com tornar el vi a la vinya perquè s’acabés de fer. I vaig decidir que n’enterraria una part de les ampolles per veure què passava”. Pensat, dit i fet, “encara que vaig haver d’aconseguir el consens familiar per tirar-ho endavant”, comenta de manera divertida. Explica, somrient, que en més d’una ocasió va escoltar la frase “en Toni ha perdut es cap… però deixeu-lo fer”.
Per fer aquesta criança sota terra, el mes de juny de l’any 2018 va escollir una filera de ceps propera a la masia pairal i en aquest indret -sota l’atenta mirada del seu pare, en Guillem- va realitzar una sèquia de cinc metres de llargada per dos de fondària. En aquest clot va anar col·locant fileres d’ampolles de l’anyada 2016 del Son Vell (després de passar un any en bóta), protegides entre unes i les altres per blocs de palla. N’hi va posar un total de 400, de les 3800 que n’havia embotellat setmanes enrere. Un cop posades, va acabar de reomplir l’espai de terra de call vermell i les va deixar reposar fins el mes d’agost de l’any passat. Com a anècdota explica que de les 400 ampolles de Son Vell “només en va sortir una de trencada, la resta intactes”. I torna a riure confessant que “uns dies després en van aparèixer 34 més que s’havien desplaçat amb el moviment de la terra”.
Fent el tast de les ampolles enterrades
I un cop extretes de la séquia va arribar l’hora de veure quin havia estat l’impacte d’aquesta criança tan particular. “Primer no les tenia totes perquè cal tenir en compte primer que la verema del 2016 va ser complicada, amb un estiu certament molt difícil. Però tan bon punt vam obrir la primera ampolla ja vaig veure que la terra havia fet la seva feina i aquell vi no era pas el mateix de la resta d’ampolles guardades al celler”, comenta amb un sentiment de satisfacció. “I el vaig deixar tastar a altra gent, com ara la meva germana, sense explicar què era i tothom va dir que aquell vi era molt bo”.
“La veritat és que les dues ampolles de Son Vell m’agraden molt, però les enterrades tenen una finor certament diferent, un vi més elegant, on perceps millor l’empremta de la terra”, comenta. Ell ho atribueix a les condicions “tan diferents en que les ampolles han reposat durant un any, sense llum, amb una temperatura i una humitat estable”. Fins i tot està convençut que “la inexistència de soroll, que el silenci, ha fet la seva feina”.
El resultat va ser tan bo que va decidir repetir l’operació amb 400 ampolles més de l’anyada 2017 i que durant aquest mes d’agost té previst de tornar a recuperar. Mentre parlem amb el Toni, també escolten la conversa els seus pares, la Maria i el Guillem, qui confessen que al començament de la idea no les tenien totes sobre com aniria tot plegat. Ara tenen clar que aquesta criança sota terra “ha deixat empremta i ha fet el vi més bo”.
El celler Son Vell elabora dos vins
1) el que porta el nom del celler, SON VELL, amb un any de maceració i elaborat amb les varietats callet, fogoneu mallorquí i una mica de cabernet. A la darrera verema en va fer 4.500 ampolles. Un vi molt ben valorat dins el panorama de la restauració mallorquina.
2) el CORRENT, un “vi més jove de Mallorca i més assequible”, explica en Toni. Elaborat amb les varietats callet, fogoneu francès i mantonegro. En fa 4.600 ampolles.
En Toni de Son Vell explica que “amb aquests dos vins ja tinc prou feina” i que de moment no té previst cap projecte nou. Tot i amb això darrere d’un somriure que vol dissimular et diu “bé, no ho sé encara, pot ser aquest estiu prepararé alguna altra cosa”.
No en tingueu cap dubte, segur que la tornarà a fer!
