El celler de Miquel Caldentey Cabrè a Gratallops guarda amb discreció un valuós tresor que aquest mallorquí -amb estretes arrels familiars en aquesta població prioratina i també amb la població de Riudoms, al Baix camp- ha anat engrandint amb el pas dels anys

“Mon pare que era mallorquí, va venir a estudiar a Catalunya, a Barcelona, i va conèixer la meva mare sa universitat. Ella era nascuda a Gratallops on la meva família materna tenien aquí al Priorat diverses terres amb vinyes, amb oliveres, entre d’altres conreus. Amb el pas dels anys vaig rebre amb herència aquestes magnífiques vinyes antigues plantades inicialment amb les varietats de garnatxa peluda i carinyenes…. posteriorment vaig decidir ampliar la plantació amb més carinyenes i amb d’altres varietats com ara garnatxes, un poc de syrà i un poc de cabernet franc“.

En Miquel Caldentey recorda els anys i anys de la seva infantesa que passava a Gratallops. “Tota la vida, de petit, havia vist i jugar prop dels trulls de ciment, com es transportava els vins amb portadores, com es portava el raïm amb els carros i les mules fins l’edifici del Sindicat. Recordo també el punt d’inflexió que va suposar al poble i a la comarca del Priorat els primers vins embotellats. Però va arribar el temps en què vaig haver de centrar-me en la carrera d’enginyeria que vaig estudiar i això va suposar un cert allunyament físic del món de vi, que no pas sentimental“, comenta.

“Amb el pas del temps i desenvolupant la meva carrera professional a l’estranger d’enginyer, veia com dia rera dia, aquell projecte de tenir vi embotellar al Priorat, anava creixent de la mà de diferents viticultors. Jo tenia al cap evidentment les vinyes plantades i conservades que els nostres avis tenien a Gratallops. Uns anys després, va arribar un dia en que comentant la situació amb ma mare va sorgir la possibilitat de poder engegar un projecte propi amb les vinyes de la família. Com que jo encara vivia a l’estranger vaig tenir la sort de comptar amb el mestratge d’un gran vinater com és en René Barbier -a Clos Mogador- i amb ell vam poder tenir els primers vins d’aquest projecte. Parlo de l’any 2007″, continua explicant.

“D’aquesta primera anyada en vam elaborar unes 300 ampolles amb una garnatxa peluda magnífica d’una de les vinyes que l’àvia havia mimat anys enrera. Vaig continuar aquesta sistemàtica de treball amb en René Barbier i ara puc dir que el nostre celler té ampolles d’11 anyades consecutives d’aquest vi i constitueix un excel·lent testimoni de les condicions climatològiques de cadascun d’aquests anys i de les respectives veremes“, diu aquest Caldentey.

L’any 2017, amb aquest preuat bagatge vinícola conservat a Gratallops, en Miquel Caldenteny va determinar donar un gir al seu projecte i assumir-lo de manera més personal. Amb l’herència de les vinyes va determinar el disposar d’un celler propi i va adquirir una casa al carrer Valls que va reformar i adequar per fer-hi els seus vins. En aquest moment doncs, aquest enginyer mallorquí amb arrels directes prioratines, ha elaborat vins des de l’any 2007 i treballa aquestes dies en la 22ena verema del projecte Quod Agis. “Són vins molt del Priorat, amb molt de caràcter, molt tànics i molt equilibrats” comenta l’enginyer-vinater mallorquí.

“Hores d’ara tenim un espai que ens permet treballar bé per la quantitat raïm que collim -uns 3000 quilos- i per les ampolles de vi que elaborem. Evidentment, no descarto buscar nous espais en un futur segons com vagin les coses“, manifesta.

Finques històriques familiars i el projecte Quod Agis

En total, Miquel Caldentey té prop de 8 hectàrees amb vinyes totes situades al terme municipal de Gratallops i cadascuna té un nom explícit que il·lustra la seva història.

– Mas de Porrera, prop del riu Siurana, on els ceps històrics de garnatxa peluda han aconseguit tenir la seva màxima expressió.

– El Maset. Prop de quatre hectàrees de vinya privilegiada, ubicades entre les vinyes de l’Álvaro Palacios i de René Barbier.

– Les Aubagues. “Aquesta és una finca que vaig comprar fa uns anys amb un coster molt boic i on estem millorar marges i replantar ceps”, comenta Miquel Caldentey. Totes les finques tenen orientades a Nord i són molt fresques.

– Les Guinarderes. “Aquesta és una vinya d’una hectàrea que també estem en procés de millora”.

Caldentey destaca que “alguna de les vinyes velles les va plantar el nostre avi fa més d’un segle, en concret l’any 1906, tot just pocs anys després de la fil·loxera“. Les varietats que donen protagonisme al Celler i als vins Quod Agis són la garnatxa peluda -una varietat que possiblement no se li ha atorgat històricament el valor que crec que té”, matisa-, la carinyena, la garnatxa blanca “i un poc de syrà i cabernet franc“. Alguns dels ceps d’aquestes vinyes van ser plantades a principi dels anys 60, “quan jo vaig nèixer”, diu Caldentey qui es mostra també molt ‘fan’ dels raïms que produeixen les seves carinyenes.

Pel que fa a les vinificacions, una part dels seus vins passen per barriques de roure francès de tercer any, “que siguin poc agressives al vi i que ens ajudin a potenciar els aromes”. Darrerament, ha iniciat dos nous projectes de vins: un primer per destacar les carinyenes de 100 i 60 anys de les vinyes més antigues i un segon per fer un vi més jove passat per àmfora.

 

Miquel Caldentey avança que un altre dels seus desitjos és el de fer un vi blanc del seu celler i explica que “en aquesta verema ja hem començat a vinificar raïm d’una vinya que tenim amb macabeus i garnatxa blanca. Segurament que properament afegirem alguna altra varietat com per exemple un pedro ximenes o l’escanyavella”.

 

Els vins Quod Agis (DOQ PRIORAT)

Actualment, des d’aquest celler hi ha tres tipus de vins que s’han començat a comercialitzar:

– Un Quod Agis elaborat amb garnatxa peluda i que en algun moment s’ha complementat amb una molt petita part de les carinyenes antigues. La voluntat és caminar cap a fer aquest vi només amb garnatxa peluda.

– Un segon vi amb les carinyenes de les vinyes de la Fina del Maset i de Les Aubagues.

– Un tercer vi més jove, elaborat amb les carinyenes plantades fa deu anys a la zona més alta de la Finca Mas de Porrera. En aquest cas, el Miquel Caldentey té la idea d’afegir-hi “un poc de syrà i un poc de cabernet franc”.