Patrick Pochon és un homenot suís, alt i fort que, força anys enrere, va quedar enamorat del territori del Priorat. Una sensibilitat que va sumar a la seva estima pels vins elaborats en aquesta zona. Aquesta fortalesa física es combina amb una especial sensibilitat i amb una curiositat immensa que el fa un expert en la dinàmica d’aquest territori i amb el privilegi que tenim els que hi van néixer o l’han triat per viure-hi.

Parlem amb ell tot enlairant la pujada d’una de les seves vinyes més emblemàtiques i des d’on surt el raïm, una carinyena espectacular que regna sigil·losament sobre un dels costers ubicats a pocs quilòmetres de Gratallops i amb la vista posada al municipi proper de la Vilella Baixa. D’aquesta vinya s’elabora el que és actualment el buc insigne del seu celler, Saó del Coster. Un projecte que Pochon ha reflotat després d’un període en què ha hagut de superar diferents dificultats de gestió.

Pochon és un home també optimista, incansable i amb aquesta passió pel Priorat i pels vins que s’hi elaboren s’ha carregat de determini i d’arguments per culminar un projecte nascut originàriament l’any 2004. “En una vida anterior treballava en el món de les finances i col·leccionava vins com d’altres podien acumular armaris de sabates” -explica Patrick Pochon tot rient-. “Soc suís i vinc d’una zona on hi ha una orografia no molt diferent de la que tenim aquí al Priorat, allí els meus pares tenien un també una petita vinya, però ens faltava una cosa molt important: el sol“, afegeix.

El 2008 quatre anys des que va néixer el projecte Saó del Coster, els seus fundadors, van convidar-me a passar dos o tres dies a les seves vinyes. Recordo que era justament els dies en els què celebrava els meus 45 anys. Fins aquell moment, no havia sentit mai parlar de Gratallops. Havia conegut una vegada a René Babier en un tast dels seus vins a Ginebra. En aquell moment, m’agradaven els vins de Xile i d’Argentina o els vins que elaborava el prestigiós enòleg francès Michel Rolland. També recordo un masseto de la Toscana que se’n va quedar marcat al paladar”.

“Així -continua Pochon-  que sense uns grans coneixements de la zona on anava vaig rebre tres impactes importants: el primer al travessar el Coll de Porrera que s’obre a la vall, un paisatge extret directament d’una novel·la de Jules Verne (El món perdut); el segon impacte -continua Pochon- va arribar al veure les vinyes, conreades tradicionalment amb uns ceps en lluita constant amb la natura, on els colors vermellosos i ocres dominen l’espai; el tercer impacte va ser -com no podia ser d’una altra manera. al tastar els vins del Priorat”, afegeix el viticultor suís. “Jo era com un peix enganxat per sempre més. a aquest territori“, destaca.

En aquesta narració en primera persona de Patrick Pochon, propietari i ànima del celler Saó del Coster, explica que “el que més en va sorprendre també va ser els sòls del Priorat. Evidentment, em refereixo a les pissarres, a les llicorelles, desèrtics però multicolors a la vegada, pobre en matèria orgànica però que ens donen un raïm màgic en molts ceps centenaris. A partir d’aquell moment vaig determinar començar a comprar vinyes i utilitzaria les instal·lacions de Saó del Coster. La veritat és que el celler ha tingut alts i baixos al llarg dels anys, ja que des de poses en conreu una vinya fins que prens la decisió de vendre aquella primera ampolla de vi que tu vols, passen quasi 10 anys. És evident que la natura et marca moltíssim: anys de sequera, anys molt calorosos, l’impacte de plagues o malures, entre altres aspectes. També vull destacar la feina que es fa al celler on es sublima la qualitat del magnífic raïm que tenim a les nostres vinyes.”

Patrick Pochon també fa referència als anys més complicats que ha calgut afrontar i superar. “En una certa fase de crisi de joventut -comenta- que pràcticament va paralitzar el projecte, vaig determinar reorientar la situació començant en certa manera de zero, invertint de nou en mitjans i en vinya i deixant anar el llastre del passat“, se sincera Pochon. Aquesta situació de cert trencament amb el passat va ser també un estímul per Parick Pochon en el sentit que “vaig començar a mirar d’implantar un canvi de rumb en el projecte agrícola i va llegir i llegir sobre el món de l’ecologia, la biodinàmica i la voluntat d’elaborar vins el més representatius possible d’aquest territori però fent els vins que jo vull beure’n.

I tampoc podem oblidar que també tenim darrere un mercat al que volem vendre vi i tot plegat ve marcat per una complexitat més palpable. Ens hem hagut de reinventar en bona part i des de Saó del Coster, hem determinat introduir noves aplicacions a la vinya com ara mantenir la coberta vegetal perquè ens ajudi a mantenir el sòl davant el pas de l’aigua o per donar una mica de frescor a la vinya en aquesta situació de canvi climàtic, també hem modificat el sistema de poda donant preferència, estem també reconstruint alguns marges per contribuir a aturar l’erosió dels sòls“.

A més de la feina del tractament de les vinyes cap a un conreu ecològic amb aspectes de la pràctica biodinàmica , d’una nova gestió del celler Patrick Pochon posa especial èmfasi en un altre aspecte: “cal que potenciem i treballem perquè la gent vingui més a veure els nostres camps, que analitzi el que ens hi juguem pel nostre futur. Que la gent, el bevedor de vi, avaluï la feina que es fa des dels cellers i, que després, és clar, es consumeixi el vi que es fa sota aquestes premisses de compromís amb el territori.”

Els nostres plans de futur passen per recuperar algunes parcel.les abandonades, posar-les en producció i, a mig termini, ser autosuficients amb els nostre raïm“, conclou Patrick Pochon.

ELS VINS DE SAÓ DEL COSTER

“Al nostre celler elaborem els vins sense sulfits (que seguim utilitzant en la fase d’embotellament perquè una part important de les nostres ampolles estan destinades a viatjar) i sempre havent-los guardat com a mínim quatre anys al nostre celler. Actualment elaboren cinc vins:

PIM, PAM, POOM. Garnatxa negra, amb una maceració curta abans del premsat . “Un vi per beure amb els amics”, diu Pochon. És una clara mostra que el Priorat pot produir vins per a un plaer immediat.

S DE SAÓ. Garnatxa negra i carinyena. És un Priorat “elaborat encara amb vinyes joves”. Sense pas per bóta.

TERRAM. “És el nostre vi d’autor del celler. El primer que es va elaborar l’any 2004. Elaborat amb garnatxa negra, carinyena, cabernet i syrah.

Finalment tenim dos vins monovarietals i monoparcel·laris. Tots dos són cent per cent elaborats amb unes carinyenes espectaculars.

PLANASSOS: “És el nostre vi més representatiu d’aquest Priorat més arisc.

LA PUJADA. “Una carinyena de vinyes velles que per la seva elegància, el seu equilibri i el seu pas llarg per boca ens pot recordar un vi de la Borgonya”. Elaborat amb raïm d’una parcel·la heroica ubicada a mig camí entre Gratallops i la Vilella Baixa.

EL DOLÇ. “Elaborem un vi dolç amb un raïms de garnatxa negra de la verema de l’any 2008 i que hem guardat onze anys en bota sense cap mena d’intervenció. El resultat és certament espectacular i des del celler no descartem repetir el projecte.