Herència Altés s’adhereix a la xarxa de seguiment de papallones Catalan Butterfly Monitoring Scheme. L’adhesió forma part del projecte mediambiental del celler terraltí que impulsa la protecció del paisatge i la recuperació de la biodiversitat. Entre altres actuacions, actualment s’està reintroduint el xoriguer a la zona utilitzant la tècnica de criança del hacking

“Les papallones tenen un paper clau en la reproducció de les espècies vegetals a través de la pol·linització i són un dels principals indicadors de biodiversitat o bioindicador animal. Per això, el celler Herència Altés, fidel al seu compromís de respecte amb l’entorn i recuperació de la biodiversitat, s’ha adherit a la xarxa de seguiment i identificació de papallones Catalan Butterfly Monitoring Scheme(CBMS), projecte que té com a objectiu conèixer amb precisió els canvis d’abundància de papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals per relacionar-los després amb diferents factors ambientals“, expliquen fonts del celler. 

El celler Herència Altés compta amb més de 54 hectàrees de vinya, repartides en diferents finques. Una d’elles és Lo Grau de l’Inquisidor -situada als peus del Coll del Moro (Gandesa)- on, des d’aquesta primavera, s’hi ha iniciat el projecte de seguiment de les poblacions de papallones que l’habiten i, fins al moment, s’hi han pogut observar fins a 26 espècies de papallones diürnes entre la vinya i la vegetació natural. La major part d’espècies observades corresponen als hàbitats del clima temperat i de mitja muntanya, essent la papallona Blanqueta de la Col (Pieris rapae) la més abundant fins ara. Entre altres espècies més grans i espectaculars també s’hi observen la Papallona Reina (Papilio machaon), l’Argentada Comuna (Argynnis paphia) o altres espècies migradores que provenen del nord d’Àfrica, com ara la Migradora dels Cards (Vanessa cardui).

La CBMS és una de les bases de dades més importants sobre la biodiversitat catalana i, a la vegada, sobre l’ecologia de les papallones de la zona mediterrània. La xarxa es va crear l’any 1994 amb el suport de la Generalitat de Catalunya i actualment recopila informació de 116 itineraris situats al Principat, Andorra i les Illes Balears.

Un projecte sostenible

“El respecte pel medi ambient i el paisatge, la sostenibilitat i la recuperació de la biodiversitat són valors que constitueixen un dels pilars fonamentals del celler Herència Altés que té com a objectiu integrar tot el cicle del cultiu de la vinya i l’elaboració dels seus vins dins l’ecosistema i amb el mínim impacte ambiental. Tan és així que el celler terraltí, no només practica la viticultura ecològica i és, en gran part, autosuficient energèticament, sinó que ha desenvolupat i executat un projecte mediambiental propi“, manfiesten des d’Herència Altés.

En aquest sentit, des de fa 5 anys, els propietaris Núria Altés i Rafael De Haan han impulsat, a la finca Lo Grau de l’Inquisidor, una sèrie de mesures per recuperar el patrimoni natural de la zona ja que entenen que la pràctica de l’agricultura ha d’anar vinculada al respecte per l’entorn: “creiem que la recuperació de la fauna i la flora autòctones i d’espais on puguin habitar-hi és avui més necessària que mai ja que les pràctiques d’agricultura intensiva i de monocultiu, la majoria de vegades, no afavoreixen la biodiversitat. Nosaltres entenem l’elaboració del vi com una activitat protectora del territori en el sentit més ampli“, explica Núria Altés.

Entre les actuacions realitzades fins al moment a la finca Lo Grau de l’Inquisidor, hi destaca el projecte de haking per a la reintroducció d’espècies com l’Òliba Comuna (Tyto Alba) o el que s’està duent a terme actualment, amb 3 pollets de xoriguer. L’objectiu d’aquesta tècnica és establir una dependència entre els ocells alliberats i el lloc d’alliberament, almenys durant un període. La realització del hacking consisteix en col·locar els pollets en una caixa-niu en la que acabaran de créixer, per després emprendre els primers vols fins a arribar a ser totalment independents.

En el marc del projecte mediambiental d’Herència Altés, també s’hi han plantat milers de plantes i arbres d’espècies autòctones per tal de reproduir els ambients naturals de la zona; s’hi ha construït un jardí botànic amb un estany natural ja que els punts d’aigua són espais amb gran biodiversitat i són cada cop més escassos, i s’hi han recreat molts hàbitats per fomentar el retorn d’espècies autòctones d’animals. A la zona més propera a les vinyes, amb l’objectiu d’ajudar a combatre plagues i malalties s’hi han instal·lat caixes niu per a aus insectívores i refugis per a ratapinyades, espècies importantíssimes en el control d’insectes perjudicials per a la vinya. Finalment, la participació en els recomptes periòdics d’existències de papallones, que no tan sols és una actuació més sinó que a més a més, ajudarà a obtenir dades objectives de l’èxit del projecte.

El projecte mediambiental “té com a objectius respectar l’herència cultural entorn el conreu de la vinya i l’elaboració del vi, entendre la viticultura com a activitat protectora de l’ecosistema, conservar i potenciar el paisatge i la biodiversitat, així com, museïtzar la finca Lo Grau de l’Inquisidor per poder fer divulgació d’aquests valors, ja que, en última instància i com a part de la responsabilitat corporativa del celler, es vol educar i formar en termes d’agricultura sostenible i de recuperació de la biodiversitat“.