El primer que caldria explicar en aquest cas concret són dues premisses que han influït de manera clara a l’hora d’entendre la consolidació d’aquest celler ubicat a Vila-rodona. En primer lloc, la voluntat i la feina dels avis i pares de l’Eduard Sanromà per mantenir les seves vinyes, sobretot en moments en què -possiblement- a nivell econòmic els guanys eren més aviat minsos. La segona, el fet de dipositat la confiança del futur del projecte pagès familiar en mans de la darrera generació. Una confiança que, confessa l’Eduard ,”no va ser fàcil de tenir perquè jo plantejava una canvi total del que havíem fet a casa”.

Una situació que el va portar fins el punt de dedicar un dels seus vins a una persona que ell admirava: el seu avi, el Servet Sanromà. Es tracta de L’incorrecte, un brisat eleborat amb les parellades plantades l’any 2004 a la partida dels Aubellons del citat terme municipal. La primera vegada que el va tastar l’avi, li va dir que allò no li agradava gens.

“A casa meva, tota la vida s’havia portat el vi a la Cooperativa, veníem el vi a granel. A poc a poc, la família anava arrendant noves finques i, quan podíem, en compràvem alguna de nova. Jo neixo el 1992 i sempre m’agrada dir que vinc d’una família de pagesos en construcció perquè el 92 no teníem ni de bon tros les vinyes que tenim ara“, explica. “Des de ben petit sempre em van fer anar a la vinya i no t’amagaré que quasi sempre remugava perquè mentre els meus amics eren a la piscina, jo era a la vinya “. “I a casa, en un moment determinat hi havia la idea inicial que jo comencés a treballar un cop fet l’ESO. Però la mare em va animar i facilitar les coses per poder estudiar una mica més. En aquell moment em vaig matricular a un grau mig d’enologia, en concret de tècnic d’elaboració de vins“.

I en aquest punt de la seva vida, l’Eduard – que confessa que sempre havia estat un mal estudiant- experimenta una inflexió important. “Vaig passar de ser el darrer de la classe a ser el primer. Per què? Doncs perquè tot allò relacionat amb la vinya jo ja ho havia viscut a casa i allò em va començar a motivar cada dia més“. Seguint amb aquesta experiència vital que porta a l’Eduard Sanromà actual, comenta que “en aquest procés vaig determinar anar una mica més enllà i vam decidir que em matriculés a un grau superior a Sant Sadurní.”

Sanromà, al llarg de la conversa no amaga una certa satisfacció al passar d’un moment en què “el meu voltant pot ser no creia massa en mi a l’hora de finalitzar aquesta formació. Però a casa, al dir que voldria començar enologia, em van donar suport i va ser dit i fet, no sense un fart de patir per la meva part perquè això d’estudiar a mi no m’havia agradat mai massa“. Sanromà agraeix que, tot i l’escepticisme al seu voltant, tingués la família al costat per iniciar aquesta nova aventura. “Soc enòleg gràcies a ells i, en especial a la mare”.

 El títol sota el braç

Amb aquesta preparació i propera titulació sota el braç, arriba el moment de posar-la en pràctica on havia de ser més fàcil: a casa seva. “Però jo ja fa temps que no m’agrada la situació general de la pagesia. Els pagesos cada vegada treballen més, se’ls paga menys i els costos han pujat. Veig les hores i hores que l’avi i els pares dediquen a la vinya i que el rendiment que trèiem no és gens bo. I considero que les coses les hem de canviar. I he de decidir si, com a enòleg, em quedo a casa, al negoci familiar o marxo cap a un altre celler amb una nòmina i a viure més tranquil“. I l’Eduard opta per continuar el projecte vitivinícola de casa però amb la ferma voluntat de canviar moltes coses. “El 2013 vam decidir fer una mica de vi a casa. Sempre havíem portat el raïm a la cooperativa i allò per a mi i per a tos era un canvi important. Però no teníem ni celler ni un cup, ni un dipòsit on elaborar-lo“. En aquest punt de l’entrevista, Sanromà vol fer un agraïment especial “al gerent i al president que en aquell moment eren a la Cooperativa de Vila-rodona. “Em van permetre disposar d’un petit espai on fer aquesta primera elaboració.

El 125, el seu primer vi

“Aquest procés inicial va anar acompanyat amb una major implicació meva a la vinya. Que tampoc va ser fàcil al començament perquè jo buscava ja un perfil de vins propis. I quan vaig començar a deixar caure raïm a la vinya buscant una maduració diferent, avi i pare van posar el crit al cel. Com es que llances els raïms? Em van dir. Però poc a poc, van anar creient el el meu projecte tot i la incompresió inicial”. Aquell any 2013 Sanromà van elaborar 200 litres de vi dels que en van sortir un total de 125 ampolles. El seu primer vi doncs porta aquest nom: 125.

“Al segon any les facilitats a la cooperativa van canviar i vaig determinar portar el vi que hi tenia cap a casa, garrafa a garrafa. Als baixos de casa tenia una barrica que havia aconseguit amb la venda de les primeres ampolles del 125. Vaig condicionar una mica el garatge de casa on vam poder improvizar el primer celler Sanromà“. Passen els anys i entre el 204 i el 2017 afegeix noves elaboracions al celler “i acabo el 2017 amb unes 3000 ampolles entre el 125, el Rústic i el Pironia i amb el primer brisat en creació: L’Incorrecte“. Un vi que mereix un capítol a banda perquè darrere amaga una història peculiar. “El meu avi sempre em deia que, amb la quantitat de vinya de Parellada que teníem, perquè no en feia un monovarietal?. I així ho vaig fer”. Però el resultat no li va agradar gens. “Tants anys estudiant per fer això? Em va dir “-explica mentre somriu i no amaga una certa emoció-. “Això ja es feia abans”, va reblar l’avi, Servet Sanromà. Era l’inici d’un brisat de parellada que avui rep una molt bona acceptació.

Seguint amb el procés del Celler Sanromà, arribem a l’any 2018 on el projecte es fa gran i sorgeix la necessitat de disposar d’un celler propi per treballar en condicions. Queda enrere una etapa que malgrat les dificultats tècniques, Sanromà sempre ha descrit com a “apassionant“. “En aquell moment se’ns presenta l’oportunitat de comprar un edifici al costat mateix de casa i tinc la sort que els pares m’avalen. Hi sumem un ajut als joves pagesos i una hipoteca per comprar maquinària i fins el dia d’avui”.

I aleshores arriba el moment de consolidar el seu celler: “amb vins monovarietals cent per cent, treballar sense llevats, molts menys sulforosos, un treball més natural a la recerca de la identitat pròpia de les nostres vinyes“. Actualment comercialitza unes 20 mil ampolles amb més d’un 60 per cent dedicada a l’exportació. De fet, els seus vins arriben fins i tot al mercat americà i al canadenc. “Al cap de tant de temps, ja amb l’anyada 2021 crec que he arribat a una plenitud de projecte que fa anys que buscava“. Una frase que acompanya amb paraules d’agraïment dedicades a la família i a la seva companya Inès. “Tots ells m’ha ajudat a tenir els peus a terra en moment que jo hauria fet alguna bogeria“. Algunes de les claus de futur: “la transició pel dia que el pare deixi de treballar, que un dia o altre haurà d’arribar i la voluntat de fer vins fora de les limitacions de concepte que tenim actualment i que sovint es marquen des d’una DO“.

L’Eduard Sanromà, amaga des d’una posició de convenciment molt clar del que sempre ha volgut fer, una història de superació personal que el manté més viu i més ambiciós que mai.

Els vins que l’Eduard Sanromà elabora:

El 125, elaborat amb Ull de Llebre.

El Rústic, un macabeu amb criança.

El Pironia, un rosat monovarietal de Trepat.

L’Incorrecte, un monovarietal brisat de parellada.

El Transgressor, una garnatxa blanca cent per cent.

Dos escumosos ancestrals (un de Parellada i un de Trepat)

El Rush (una cupatge de xarel·lo i macabeu). Elaborat conjuntament amb Esteve Gibert.

El Nexe, un monovarietal de Sumoll en preparació