Aquest estrès hídric que patim no s’havia vist mai. Des de fa anys s’ha ajuntat la situació de manca de pluges amb unes temperatures tan altes que suposen una major evaporació, amb molts dies de vent, i això fa que la sequera s’hagi agreujat moltíssim“. Són paraules de Pere Llopart i Llopart, membre de la cinquena generació del conegut i històric Celler Llopart, ubicat a la carretera de Sant Sadurní d’Anoia a l’Ordal.

Aquesta llarga sequera ha impulsat també els viticultors d’aquesta zona del Penedès a buscar i posar en pràctica diverses iniciatives que possibilitin l’aprofitament de l’aigua per una banda o bé a minimitzar el seu consum en les plantacions existents. En aquesta sentit, cal destacar que des de Llopart fa mesos que a les seves vinyes realitzen la tècnica de l’empapat. “Es tracta d’aprofitar al màxim que la poca aigua que ens pugui arribar de les plugues no es perdi. Hem de buscar la manera d’aprofitar les pluges que puguin caure de manera intermitent i de manera torrencial“, comenta.

L’empapat (una tècnica que per exemple es realitza fa temps en d’altres zones vitininícoles com Xerès) permet retenir aigua gràcies a uns clots que es fan entre les fileres de les vinyes a través del llaurat, aprofitant una eina de camp ja existent i que tenen els viticultors, la intercepa. El clot, en cas de pluja, permetria retenir l’aigua i millorar la seva filtració cap al subsòl.

Pere Llopart. Foto: Joan Carrion

Aquesta primera actuació a Llopart va coincidir també amb la celebració de diverses reunions entre els viticultors de la zona amb la voluntat de buscar alternatives i accions per combatre d’alguna manera aquesta terrible sequera que afecta les vinyes d’aquesta zona.

Aquest gruix de viticultors penedesencs han creat un grup de treball per tal d’avaluar aquestes actuacions i posar en pràctica “mesures d’urgència de cara a la campanya d’aquest any 2024“. A més de l’empapat, s’ha parlat d’altres pràctiques. “Dues de relacionades amb actuacions sobre la planta: la primera amb una poda que reduexi els borrons del cep i, una segona -més dràstica- que comportaria reduir el nombre de ceps per hectàrea. És a dir, en determinades zones, voldríem augmentar el marc de plantació, reduint el nombre ceps -per exemple- a la meitat. Entenc que la mesura és molt dràstica però la volem analitzar”, comenta Pere Llopart.