Passats deu dies de l’esfondrament que la tempesta de neu va provocar al Celler Vall Llach de Porrera, hem volgut conversar amb l’Albert Costa, copropietari i enòleg, per conèixer de prop com ha viscut aquesta desgraciada situació i quin ha estat l’abast de l’afectació que ha patit. L’Albert ens explica que durant els primers dies en que no va desplaçar-se fins el celler per culpa de la gran nevada, va viure una mena de “procés de dol perquè em pensava que ho havia perdut tot“. Superat aquest primer estat d’ànim ens explica que “el meu cap només pensa en mantenir els llocs de treball i refer el més aviat possible el celler de la Final i poder-hi entrar el raïm de la propera verema“. Uns dies en els que s’han multiplicat les mostres de suport (una part d’elles canalitzades a través del web recuperemvallllach.cat) i d’altres a partir de testimoniatges personals, com per exemple el de Pitu Roca qui aquest matí s’ha desplaçat fins a Porrera per mostrar la seva solidaritat a l’equip de Vall Llach.
Quin és el teu estat anímic deu dies després l’ensorrament?
La veritat és que he passat una mena de procés de dol, des del diumenge a la matinada quan va caure el sostre. Un sentiment que em va durar tres o quatre dies. La situació encara va ser més complicada perquè quan va passar, jo estava en una masia a cinc quilòmetres de Porrera i no vaig poder venir al celler fins el dimarts següent per culpa de la neu. En aquest temps -de diumenge a dimarts- sort de la meva parella , l’Isa ja que em va ajudar moltíssim a mentalitzar-me en el sentit que havíem perdut tot el que hi havia dins la Final. Un espai en el que hi havia diferents anyades de vi 2018, 2019 i 2020, algunes d’elles embotellades, algunes a doll i algunes a punt de ser embotellades. Vaig passar aquests tres dies de dol i dimarts, per fi, quan vaig arribar i vaig veure l’edifici vaig veure que alguna cosa es podria salvar… Aquesta va ser la meva petita alegria. Ara estic en aquell moment de mirar endavant i que no hi ha cap altra opció que tornar a aixecar la Final i ara ja busco les parts positives. Les negatives ja les he deixat enrere.
Quines són les parts afectades del celler?
Parts afectades: per la gent que ja ens coneix sap que el nostre celler està dividit en dos edificis, un que és Cal Baldrich que està al Pont Vell del poble i l’altre és la Final que és on ha passat això i que està ubicat a la plaça del poble. La Final és un edifici de 1881, que ja era un antic celler abans de la fil·loxera, un equipament capaç de produir prop d’un milió de litres en aquell moment. Imagina’t. Per tant és un edifici històric, catalogat, molt important per la història vitivinícola del Priorat. Aquí tant el meu pare com en Lluís Llach van voler que hi féssim les fermentacions i l’embotellat –i el procés d’etiquetatge- del celler. És on entra el raïm, on teníem totes les tines de fermentació, però a la vegada també és on hi teníem tot l’estoc d’ampolles. A sota hi ha els cups de ciment on antigament es produïa el vi i que estan plens de barriques del vi de 2019 que estaven a punt per fer l’embotellada.
Per sort heu salvat totes les ampolles testimoni d’antigues anyades..
La filosofia tant del meu pare com d’en Lluís Llach va ser guardar -des d’un bon principi- 300 ampolles de totes les anyades, de tots els vins. des del 1998 que és la primera anyada, com a patrimoni del celler i nosaltres ho hem continuat fent. El que vam fer mesos enrere va ser treure-les d’allà i habilitar una sala a Cal Baldrich per guardar-les en un altre espai.
Han estat dies de molta solidaritat…
Ens ha sorprès molt tant a mi com a en Lluís. L’altre dia em preguntaven si en sabia les causes d’aquesta situació. Nosaltres elaborem un producte que fem per donar felicitat a la gent que el compra, com fan tots els cellers del món, i ara aquesta felicitat s’ha vist estroncada per nosaltres però també per aquella gent que ha passat per aquí, per aquells que han tastat el nostre vi des de la teulada de la Final, i possiblement ens volen retornar això d’alguna manera. De veritat que agraïm moltíssim aquest suport i els ànims d’aquests dies.
Com sorgeix el suport reconstruimvallllach.cat ?
És un web que van crear uns amics, el mateix diumenge. L’esfondrament va passar a les sis del matí i jo ja he comentat que a les primeres hores vaig estar en un estat de xoc, com si s’hagués mort algú molt proper, no era capaç de fer res. Ells van decidir tirar-ho endavant perquè veiem que molta gent ens volia fer arribar alguna mena de suport i van habilitar reconstruimvallllach.cat a les xarxes. No és tant el fet de reconstruir l’edifici, sinó reconstruir una concepció global de celler, perquè és un projecte totalment social en el qual hi tenim 15 treballadors que són 15 famílies de Porrera. Aquestes donacions ens ajudaran a no haver d’acomiadar a ningú durant aquest període. Has de pensar que en un primer moment, no sabíem si l’activitat del celler podria seguir perquè en aquell moment pensàvem que ho havíem perdut tot. Si hagués estat així, hauria suposat que fins el 2021 no entraria més vi i no el començaríem a comercialitzar fins el 2023. Per això la meva gran preocupació era -i és- què havia de fer amb els treballadors del celler.
En quina situació es troba actualment la nau? Heu pogut concretar les pèrdues totals?
Demà dijous començarem la tasca de començar a treure els materials de l’efidici que han quedat esfondrats, depén com vagi aquest procés podrem comptabilitzar millor les pèrdues. En una setmana, setmana i mitja sabrem molt bé el que hem perdut per culpa del temporal de neu.
Un fet desgraciat que es produeix quan tenies dos projectes més a desenvolupar…
Si. Teníem dos projectes concrets a l’horitzó, però que caldria separar. Un seria la remodelació i restauració de la Final, per ubicar-hi un Centre de Dia a sobre del celler. Una iniciativa que ara haurà d’esperar i que estava inclosa dins el projecte del Vins de les Dones que fem des del celler. I teníem també un altre projecte més personal, junt amb la meva companya i dos amics (la Maria Sangenís i en Roger Simó). Teníem –bé continuem tenint- una proposta molt bonica que és el d’obrir un bar-restaurant a l’Hort del Colomer. També haurà d’esperar, però tenim les mateixes ganes de fer-lo realitat, pot ser a finals d’any o ja l’any vinent. Ara el meu cap està centrat en recuperar la Final i poder-hi entrar la verema de 2021. Tota la resta de projectes estan en una carpeta, amb la mateixa il·lusió que en un principi, però de moment guardada.
Com ha estat la resposta de l’entorn?
La veritat és que el suport i la resposta de la gent de Porrera -d’entre molts d’altres- ha estat increïble. Jo sempre dic que el meu pare i en Lluís no em van deixar un celler, no em van deixar només un negoci, sinó una filosofia que crec que és molt més important que tot això, que tot el celler. Perquè el més important per nosaltres és el poble de Porrera. Un pensament que a mi em van traspassar i que jo també vull deixar als meus fills.
Més informació:
Es posa en marxa un web per realitzar donacions solidàries a favor del celler Vall Llach
La neu enfonsa a Porrera una nau del Celler Vall Llach, ubicada darrere l’edifici de la Final
