El sindicat reclama l’aprovació i l’articulació de la verema en verd quan falten dos mesos per començar la campanya, a més urgeix el Ministeri perquè posi en marxa les mesures extraordinàries contra la crisi del sector vitivinícola per al 2021
Unió de Pagesos reclama al Ministeri d’Agricultura que faci públiques les mesures extraordinàries adreçades al sector vitivinícola estatal per poder superar la crisi provocada per la covid-19. Per al sindicat, “cal que tots els agents del sector, tant viticultors com cellers, puguin disposar ara, quan queden poc més de dos mesos per a l’inici de la verema 2021, d’elements que els donin seguretat per a la campanya“.
El sindicat ja va aconseguir l’articulació de la verema en verd, única que va adreçada directament al viticultor i que elimina els excedents des de l’inici, al 2020, “tot i que el pressupost de 10 milions d’euros va resultar escàs i la gestió no va ser la desitjable. Ara -expliquen fonts del citat sindicat- cal que el Ministeri aporti a aquesta mesura tot el pressupost que es pugui alliberar del Programa de Suport al Sector Vitivinícola Espanyol (PASVE) 2021, garantint prèviament que les accions ja iniciades que finalitzen el 31 de juliol del 2021, corresponents a d’altres mesures com la reestructuració, es paguin quan estaven previstes”.
Els destinataris de les ajudes han de ser els cellers
Unió de Pagesos ha qüestionat “la manera en què el Ministeri va aplicar les mesures de crisi extraordinàries per al sector el 2020” i li demana que rectifiqui per millorar la gestió aquest any. Segons manifesta el sindicat agrari, “el Ministeri ha decidit que els destinataris dels ajuts a la destil·lació siguin les destil·ladores (22 destil·ladores autoritzades van percebre 65,39 milions d’euros), que paguen el vi als cellers al preu que creuen convenient. A Itàlia, per contra, els destinataris de les ajudes a la destil·lació són els cellers, i França va destinar 185 milions d’euros a destil·lació de crisi el 2020, dels quals només 10 milions directament per a les destil·ladores, i la resta, als cellers“.
Segons UP, “els preus de l’ajut a la destil·lació de crisi van ser molt més elevats a França en comparació amb Espanya: 78 euros per hectolitre en vi de DO o IGP i 58 euros per hectolitre en vi sense DOP o IGP a França, mentre que a l’Estat espanyol van ser de 40 euros i 30 euros, respectivament”. El sindicat considera que l’aplicació de la destil·lació de crisi a Espanya no ha assolit l’objectiu de retornar l’equilibri al sector, i reclama al Ministeri que “aporti els fons extraordinaris propis que calguin, més enllà del PASVE finançat per la Unió Europea, per a altres mesures de crisi que no siguin la verema en verd“.
L’exemple francès
França va aportar 58 milions d’euros de fons propis per a la seva destil·lació de crisi, a més de l’exoneració de la seguretat social per a petites i mitjanes empreses vitivinícoles amb dificultats, més 120 milions per a crèdits als viticultors. Itàlia, amb una política diferent, va destinar 14,7 milions a la verema en verd, 14 milions a destil·lació de crisi, i 90 milions a ajuts de promoció als cellers, a més de 69 milions a inversions a cellers i 120 milions a reestructuració, quantitats molt més elevades que les de França i l’Estat espanyol per a mesures estructurals i no de crisi.
En aquest sentit, Unió de Pagesos considera que els viticultors espanyols “van patir un greuge important en l’aplicació de mesures de crisi al 2020 respecte als altres grans productors comunitaris, i ara cal que el Ministeri aprovi unes noves mesures que els donin seguretat i perspectiva per poder superar la nova campanya“.
