És un dels projectes més destacats i més ambiciosos de recuperació de finques agrícoles on s’hi ha iniciat ja una iniciativa experimental de viticultura sostenible. Es tracta de la recuperació d’un espai històric ubicat dins el terme municipal de Cabassers on l’entesa entre el seu Ajuntament, la Diputació de Tarragona, el Parc Natural de la Serra del Montsant i el Parc Tecnològic Vitec ha fet possible aquesta més que interessant proposta que dissabte passat va ser presentada ‘en petit comitè’ als habitants d’aquest municipi.

La presentació del projecte, aquest passat dissabte al matí. Foto: Joan Carrion

Tal com recull les línies generals del citat projecte de recuperació i investigació vitivinícola. Mas Roger, ubicat din el parc natura de la Serra de Prades, “és un escenari perfecte per desenvolupar una finca experimental i demostrativa de viticultura sostenible. El seu entorn relativament aïllat, les parcel·les de conreu a diferents altituds i exposicions, l’accés a aigua en moments puntuals de suport, així com la riquesa natural de l’entorn ofereixen uns codicionants únics“. Actualment, l’equip del Parc Tecnològic del Vi Vitec (ubicat a Falset) ha preparat i posat en conreu un total de cinc finques: Clotal (0,272 hectàrees), Racó dels Pallers (0,965 ha), Pla de les Lloses i Granatxeta (2,43 ha), Pla de la Massipa (0,569 ha) i l’Hort del Mas (0,807 ha) on s’hi ha plantat una col·lecció clonals de garnatxes i carinyenes. Es tracta d’una “selecció de clons lliures seleccionats a partir de vinyes velles autòctones de la comarca amb l’objectiu de preservar la biodeversitat local i el material vegetal que mostra una bona adaptació a la sequera, la tolerància a plagues i malalties i una bona qualitat productiva“.

Sergi de Lamo.

En paraules de Sergi de Lamo, director general de Vitec, “l’objectiu principal del que s’ha començat a afer aquí a Mas Roger és el de preservar el patrimoni vitivinícola que hi ha a les nostres comarques, és a dir tota aquella vinya major de 60 anys -fins a 120 o 140 perquè n’hi ha alguna exemplars- que és una vinya que està acostumada a les condicions climàtiques d’aquesta zona, amb un sòl que és tolerant amb les malalties, que dona una bona qualitat de raïm, és una llàstima que tota aquesta biodeversitat es vagi perdent. I per això –continua de Lamo– hem iniciat un primer projecte amb prop de 3 mil plantes de garnatxa negra voem veure quina és la seva evolució juntament amb la implicació de tot un seguit de viticultors col·laboradors. Mirarem quina és l’evolució de les plantes, agafarem una mostra de fusta , veure si té algun tipis de patalogia i, si està sana, es tracta de fer una mena de còpia de seguretat perquè es pugui crear una mena d’Arca de Noé o aquesta biblioteca de diversitat”.

Pensem que una de les accions a realitzat contra aquest futur protaginitzat pel canvi climàtic serà posar en valor i recuperar el nostre patrimoni vitivinícola històric millor adaptat -explica el director general de Vitec- i sobretot, que quan hi hagi noves plantacions aquestes no siguin monoclonals. És a dir que no sigui només uns clons que has comprat en un viver,  sinó que a partir d’ara hi haurà d’haver plantacions que siguin de quatre, cinc, deu, quinze etc. clons diferents perquè en el conjunt es pugui assegurar una major supervivència de la vinya davant d’un canvi climàtic cada vegada més complicat o davant d’unes patologies determinades”.

En aquest projecte, per una banda, es portarà també a terme una avaluació de varietats ancestrals lliures de virus recuperades de vinyes velles autòctones per analitzar-ne també la seva aptitud agonòmica i enològica i, per una altra, un estudi de les interaccions de la vinya amb la microbiotica del sòl i la fauna i la flora autòctones, amb l’objectiu de fomentar-ne el control biològic de plagues i malaties i per millorar la qualitat de la producció vitícola.

Recuperació dels marges de pedra seca

La recuperació dels marges de pedra seca existents per evitar l’erosió del sòl també és un dels aspectes a realitzar en aquest ambiciós projecte amb la “voluntat de millorar la protecció davant fenòmens meteorològics extrems i genera hàbitat per a la millora de la biodiverstat dins les parce·les vitícoles“.

Aquest projecte forma part d’una recuperació i restauració d’aquest important patrimoni històric de Mas Roger. En aquest sentit, tant el consistori cabasserol com la Diputació de Tarragona han destinat ja recursos econòmic i tècnics per afrontar la recuperació de l’antic edifici i del seu entorn per tal d’aturar la forta degradació que patia aquest espai.

En aquest sentit, l’alcalde del citat municipi Jaume-Josep Pujals es mostra molt satisfet de “poder realitzar un projecte de recuperació de l’espai com el que s’està fent” i destaca que “estem esmerçant esforços importants en aquest tema i considerem que a  banda del tema tan important com el projecte vitivinícola tenim la voluntat de poder acollir en aquest espai una mena de centre de formació dedicat també al món de l’oli i a la ramaderia. Nosaltres som un centre important de conreu i elaboració d’oli i volem dedicar esforços a la investigació en el camp de l’oli ecològic“.

En temes de ramaderia Pujals explica a Vinassos que “ja hem tingut converses amb l’ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya) per poder implementar un espai aquí a Mas Roger i també tenim sobre la taula un projecte intercooperatiu iniciat per tres cooperatives Falset-Marça, la Vinícola i Cabacés com a primer grau per tal d’impulsar un espai basat en el camp de la ramaderia on es pugui facilitar la instal·lació de joves ramaders al nostre territori i que vingui a Mas Roger a formar-se. Parlem de ramaderia, també d’elaboració de formatges, làctics, entre d’altres”.