LA SOMMELIER VALLENCA ANNA CASABONA HA ACONSEGUIT LA TERCERA PLAÇA EN EL CAMPIONAT ESTATAL DE SOMMELIERIA I ÉS TAMBÉ LA SEGONA MILLOR SOMMELIER DE CATALUNYA

“Per a mi un sommelier ha de ser un bon comunicador, un bon venedor i no ho dic perquè jo estigui ara per ara en la part comercial d’aquest engranatge del món del vi, sinó perquè actualment, els sommeliers estiguin on estiguin (cellers, sala de restaurant, enoturisme..)  ja no és només aquell cambrer de vins que sempre s’havia dit perquè el ventall de possibilitats és molt més ampli que uns anys enrere”. Al final, des de cada espai professional tots estem centrats en comunicar i transmetre el que hi ha darrere d’una ampolla o d’una copa de vi”, són paraules d’Anna Casabona. Per anys de dedicació, per una àmplia experiència i pel seu treball diari, la vallenca Anna Casabona és una de les sommeliers més destacades no només a nivell català, sinó també per la seva participació i bons resultats aconseguits en els concursos d’àmbit estatal celebrats durant els darrers anys.

Anna Casabona, sommelier i enòloga per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, també és titulada WSET 4 per la Wset London School. Actualment, la seva vida professional està centrada com a sommelier i delegada comercial a Juvé & Camps a les comarques tarragonines, al Penedès i al Garraf. En el seu currículum cal sumar també més de vint anys d’experiència al capdavant del càtering i botiga de vins El Rebost i 7 anys al celler de Capçanes. La sommelier vallenca ha estat també finalista del Concurs Millor Sommelier de Catalunya l’any 2023, 2022, 2019 i 3a finalista el 2018; i 10 de les millors sommeliers del Concurs Mejor Sumiller de España, en diverses edicions. “Els concursos han estat una de les millors maneres per donar-nos visibilitat en aquest món“, manifesta.

Casabona explica que “vaig entrar en aquest món del vi, una mica per casualitat. Anys enrere, a l’hora d’escollir una carrera tot just començaven a Tarragona els estudis d’enologia -que aleshores encara era Universitat de Barcelona- i em va semblar interessant. És curiós -riu mentre explica- jo vaig estudir primer per estar a la cuina del vi, però vaig descobrir que m’agrada més la sala del vi, vaja estar a l’altra banda: tastar, comunicar, vendre, parlar sobre vins, organitzar tastos. Com diu un bon amic: en un moment determinat em va agradar més buidar ampolles que omplir-les“.

La seva darrera experiència, la tercera plaça en l’última edició del Concurs del Millor Sommelier de Catalunya que organitza l’Associació Catalana de Sommeliers i celebrat enguany a les comarques lleidetanes. Durant aquest prestigiós concurs, tots els aspirants s’enfronten a un examen teòric de 60 preguntes sobre el món de la sommelieria en general; han de comentar per escrit un tast a cegues de dos vins, un dels dos en llegua estrangera; i una altra prova de caràcter comercial.

Només tres participants van passar a la final de la tarda on les proves van ser de caràcter pràctic i la seva resolució o defensa es va concretar de manera oral davant un jurat professional.  En aquesta part de l’examen, els tres finalistes (Anna Casabona entre ells) van haver de realitzar una prova de servei; demostrar les seves habilitats en la decantació d’una ampolla de vi; un tast comentat de dos vins, la identificació a cegues de tres productes concrets, la correcció d’una carta de vins que incloïa alguna dada errònia, la presa de comanda en un local de restauració i un maridatge d’un servei figurat; entre altres reptes.

Crec que cal destacar que un sommelier, d’entre les seves funcions o responsabilitat en una sala o en un espai de restauració determinat, no només ha d’aconsellar, supervisar o vetllar per un bon servei del vi, sinó que també està format per parlar d’aigua, de formatges, de vermuts, de ginebres, de còctels, de destil·lats, de cigars, d’aperitius, d’olis, d’entre altres productes“, comenta Casabona. “El vi, els escumosos, en la restauració i en les seves diverses categories, no s’entenen com un producte aïllat són també grans protagonistes -per exemple- del que anomena com a dieta mediterrània,i que forma part de la nostra cultur,a per tan,t hi ha molts altres factors que envolten aquest món. Parlem de maridatges o parlem d’harmonies gastronòmiques. Al final el vi està pensat en gran part per gaudir del menjar. Per tant els coneixements d’un sommelier han de ser força amplis“, diu Casabona, “uns estudis que no s’acaben ma, ja que estem en contínua formació sigui a casa nostra i fins i tot en alguna escola londinenca“.

La sommelier vallenca posa èmfasi en aquesta mena de revolució que el món del vi ha experimentat a casa nostra: “Quan jo vaig acabar la carrera, l’any 1992, al Priorat mateix hi havia quatre cellers comptats, i avui en dia n’hi ha més de cent. Ha canviat molt la situació. Aquesta evolució també va influir en la meva trajectòria professional. També en el nostre camp, a l’Associació Catalana de Sommeliers hi ha inscrits -en els diversos àmbits- més de 600 socis“.

Sobre la presència de la figura del sommelier en espais de restauració, Anna Casabona és de l’opinió que si no es potencia la seva feina, “l’empresari està perdent una oportunitat de negoci perquè un professional amb aquesta formació, no és només un passa-vins, com un cambrer no és només un passa-plats. Un sommelier és qui dinamitza la venda, insisteixo en la seva tasca de venedor. Ajudarà un client a triar, l’animarà a tastar altres coses i li explicarà el que hi ha darrere d’aquella ampolla. Tot just això avui en dia té més importància donada la progressiva formació i informació dels comensals. Un sommelier també ha de tenir uns tocs de psicologia per mirar d’aconsellar o per intuir allò que més li pot encabir o interessar a un client“.